LA NOVA MIRADA D’ANNA GUAL D.Sam Abrams ElPuntAvui (21.06.15)

LA NOVA MIRADA D’ANNA GUAL

Després de dos llibres d’aprenentatge –Implosions,2008, i Passa-m’hi els dits, 2012- Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) ha publicat seguidament dos poemaris on ha demostrat que ha assolit la maduresa: L’ésser solar,2013, i Símbol 47, 2015. Símbol 47 és un cicle únic de 47 poemes que parteix del motiu de la plata, l’element químic de número atòmic 47 de la taula periòdica. El símbol és justament Ag, que ens remet al nom de la nostra autora i ve del grec arguros, que significa gris i brillant. Per bastir el llibre, Gual s’ha valgut d’aquesta barreja d’opacitat ireja d’opacitat i lluminositat, a més de les carecterístiques típiques de la plata d’alta reflectivitat i alta conductivitat elèctrica i tèrmica. Símbol 47 és un llibre paradoxal perquè oscil·la entre dues tendències oposades: la contenció i el desbordament. La contenció del cicle tancat i el desbordament conceptual. La contenció d’un discurs tens en versos més aviat despullats i retallats i el desbordament sensorial i metafísic. La contenció de la implosió i el desbordament de l’extralimitació.

Original i únic, el llibre arrenca del convenciment que la poesia s’ha tornat mecànica i previsible, quan, en definitiva, dóna per molt més. Gual es fa seves les paraules de Maragall del final de l’Escolium a El comte Arnau: “La poesia tot just ha començat/ i és plena de virtuts inconegudes”. Com David Foster Wallace i altres autors postmoderns, Gual sap que la complexitat de la vida ultrapassa les possibilitats expressives de la poesia, però aquest fet no és una justificació per conformar-se a la baixa. La nostra poeta vol recarregar a lírica d’ambició i potència. Per aquest motiu, aspira a una poesia inclusiva i abastadora, una poesia arriscada i contundent. Investiga passat, present i futur, temporalitat i intemporalitat; fisicitat i inventiva; poder i vulnerabilitat; naixement i renaixement. La llum, l’ombra i la foscor; l’interior i l’exterior. La buidor i la plenitud. La profunditat i la superfície. La raó i la follia, la consciència i la inconsciència. La grandesa i la petitesa. El cos, la ment i l’esperit. El moviment i la quietud. La identitat i l’alteritat. El desig, l’amor i l’ideal. La felicitat, el plaer, el dolor i la pèrdua, la salut i la malaltia. La realitat i el més enllà. La natura i la humanitat. Fronteres, límits i transcedència.

I tot aquest repertori temàtic s’acompanya dels recursos necessaris per satisfer l’afany de la poeta: varietat tonal, capacitat creadora d’imatges, domini lexical, ritme d’idees i sons, competència constructiva… Un crit modulat a favor de la vida i la poesia.

Avui Anna

D.Sam Abrams Cultura ElPuntAvui (21.06.15)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter