La sàtira d’Evelyn Waugh vista per l’editor Ignasi Pàmies al Núvol (14.11.15)
La sàtira d’Evelyn Waugh
“M’ha dit un ocellet que publicareu un Waugh? Bé, no? Però per què? Com ha anat, això? Per començar, com es pronuncia aquest cognom? Sona “au” o bé “o”? Ah, doncs mira a mi em sona oriental, això de “Wo”? Però era anglès, oi? I escolta, a veure, Evelyn no és un nom de dona? Ah, és un escriptor. Entesos. Si tu ho dius… Ah, i a sobre dius que toca un tema tan engrescador com el negoci funerari? Però a veure, vols dir que no us compliqueu una mica l’existència?”.
Ens compliquem molt la vida, nosaltres? No, home, com tothom, una mica. En la mesura justa per amanir-la amb una mica de gràcia. Però, n’hi ha que “amb tot el carinyo del món” ens retreuen que algunes de les nostres apostes literàries confirmen el nostre malnom d’editorial suïcida, comercialment parlant, volen dir.
Però, nosaltres no tenim pas vocació de ruïna. A més l’experiència ens diu que no se sap mai: les obres més venudes no són sempre de narrativa ni sempre les que s’acostuma a considerar que tindran més demanda. Va com va i no sempre com voldríem.
En tot cas per respondre a la famosa pregunta: per què? Podem començar dient que vam publicar L’Ésser Estimat gràcies a la iniciativa del traductor, Albert Pijuan. I al fet ell coneixia bé la nostra col·lecció de narrativa traduïda, “La Intrusa”. I creieu-me, és una gran sort que un traductor conegui el teu catàleg, perquè si té bon nas, pot arribar a fer-te fixar en coses que no t’havies plantejat, per prejudicis diversos o per simple desconeixement.
L’Albert Pijuan ens va enviar un resum i una mostra molt engrescadors. Tot seguit vam llegir l’original anglès i ens vam pixar de riure. I a més, com l’Albert, vam plantejar-nos que en el món de la ficció en català, tant pel que fa als autors de casa com els de narrativa traduïda al català, tant televisiva com literària, més aviat fem curt en oferta d’humor negre i mala llet. Per això, volíem ampliar el ventall d’opcions.
Gràcies a les fires i els clubs de lectura, hem tingut l’oportunitat de comprovar que hi ha força lectors que volen una dieta variada per definició i molts d’altres que són fidels als fogons que ja coneixen però que de tant en tant els ve de gust trencar la rutina. I vam pensar que molts d’ells agrairien una bona ració del Waugh més càustic.
I, efectivament, hem anat comprovant que molts lectors atrets pel nom de l’autor (popular per la seva novel·la d’una línia ben diferent Retorn a Brideshead) o la coberta han anat descobrint el Waugh més cruelment intel·ligent i autor de la sàtira refinada i alhora més bèstia. Fa certa allò que diuen que la veritable sàtira no fa presoners, perquè no té compassió. Molts lectors, inclosos alguns d’aquests escèptics o inicialment reticents, han acabat atrapats pels diàlegs esmolats i addictius de L’Ésser Estimat i en més d’un passatge han pensat: “Quina mala bava, però com m’ha fet riure!”.
L’any 1945 Evelyn Waugh va anar a Califòrnia per parlar de la possible adaptació al cinema de la seva novel·la Retorn a Brideshead. Va quedar horroritzat per la lletjor de la ciutat de Los Angeles i va quedar fascinat per un cementiri que era més aviat un parc temàtic. D’aquesta experiència traumàtica va néixer la sàtira de L’Ésser Estimat. S’avança unes dècades a la imatge, generalitzada més endavant, del parc temàtic com a mirall de la societat de consum i d’unes relacions humanes i un llenguatge corromput pel màrqueting, dominat per l’eufemisme i els edulcorants.
El jove Dennis Barlow és un jove anglès exiliat als EEUU, que perd la feina de guionista i es veu abocat a fer la viu-viu treballant en un cementiri d’animals. Un bon dia descobreix la Clariana de Remors, el cementiri que ofereix tota mena de serveis i luxes, un paradís artificial. Allà coneix Aimée Thanatogenos i en pocs dies aconsegueix enamorar-la. La pobra Aimée és víctima d’un gran dilema, ha de triar entre un jove atractiu i agosarat, que li escriu poemes d’amor, i el Sr.Joyboy, embalsamador amb experiència, educat, respectuós. El drama de la jove dama i la batalla entre els dos pretendents assoleix cotes de mordacitat i humor negre absolutament delirants. Hi ha un xoc cultural entre les dues ribes de l’Atlàntic, però no queda clar quin dels dos països queda més mal parat del retrat despietat que en fa Evelyn Waugh.
El número 15 de “La Intrusa”
La col·lecció “La Intrusa” va néixer el 2009 amb la modesta voluntat d’ajudar els lectors en català a trobar llibres que eren rareses (en el bon sentit de la paraula) i poder llegir-los sense haver de recórrer a altres llengües. Volem publicar autors que nosaltres mateixos trobem a faltar a les llibreries i ampliar les opcions de tria. Per això hem apostat per autors absolutament inèdits en català com el rus Serguei Dovlàtov, l’alemany Jörg Fauser o David Bezmozgis. Però també per autors que només tenien una obra traduïda al català, ja exhaurida, com el californià Richard Brautigan o el brasiler Rubem Fonseca. Més enllà d’apostar per noms poc coneguts, també hem redescobert la cara poc coneguda d’autors més populars: l’Anaïs Nin (la narradora onírica, no la dietarista), la Marguerite Duras (més enllà de L’amant) i l’etapa més radical d’Emmanuel Carrère, que ha quedat eclipsada pel gruix d’obres de no-ficció que l’han dut a les portades dels suplements culturals.
Esperem que els lectors i lectores gaudiu de la lectura de L’Ésser Estimat tant com ho hem fet nosaltres, que hem rigut des de la primera lectura fins a l’última galerada.
Ignasi Pàmies , el Núvol (14.11.15)
