LA VASTITUD a Lletra de Resistència (24.11.20)

Els de la cicuta aconsegueixen reunir un altre cop tres dels grans al mas. Els diuen que han d’escriure un relat sobre la lluna i cadascun entén el que vol. L’Albert s’ho pren a la tremenda: fa un conte sobre la lluna, literalment. S’hi instal·la i des d’allà descriu el món. La Lucia hi aplica la seva veu poètica i la lluna és una metàfora de… bé, ja ho trobareu. El que millor que no trobeu si aneu pel Delta és els joans (quina por!). I finalment, l’Adrià, bé, l’Adrià. Jo crec que això d’escriure sobre la lluna no ho ha acabat de pillar i l’únic que llegim és “Al cel hi havia una ungla de lluna”. Una ungla! Una mica menys i la fa desaparèixer. En fi, assaboriu-los perquè tots tres textos són ben bons a la seva manera!

R.

https://lletraderesistencia.wordpress.com/2020/11/24/la-vastitud/