“L’ambició sense límits de Josep Pedrals” entrevista al DiariAra (13.09.18)

L’ambició sense límits de Josep Pedrals
Publica un assaig novel·lat de 600 pàgines que també inclou dos centenars de poemes

"L’ambició sense límits de Josep Pedrals" entrevista al DiariAra (13.09.18)

Pedrals ahir al passatge Calders de Barcelona / CÈLIA ATSET

Josep Pedrals acaba de publicar un dels llibres més inclassificables i poderosos d’aquest 2018, però no fa cara de cansat. Sembla que les més de 600 pàgines d’ Els límits del Quim Porta (LaBreu) hagin brollat de dins seu sense esforç, amb la mateixa naturalitat amb què la novel·la intercala poemes, reflexions assagístiques, contes i una quantitat de jocs lingüístics impossible de comptar. “Aquí tanco un cicle que vaig començar fa molts anys i que s’ha materialitzat en una trilogia, integrada per El furgatori, El romanço d’Anna Tirant i Els límits del Quim Porta ”, explica.

Quan LaBreu va llançar els tres primers títols de la col·lecció Alabatre l’any 2006, El furgatori de Pedrals va fer companyia a Cartes de sotamà, de Jordi Vintró, i L’ull entorn, d’Andreu Subirats. “És on hi havia menys filosofades -recorda-. Llavors ja tenia la idea d’escriure tres llibres relacionats, i sabia que una de les idees centrals seria la de la pèrdua de l’autoria”. En aquell primer volum, el protagonista i narrador era en Quim Porta, un folklorista amb vocació d’escriptor -potser era al revés- que arribava a un petit poble, Bolló, i es dedicava a anotar en format de dietari les seves observacions sobre costums i aficions dels vilatans, que tenien tendència a mantenir relacions sexuals amb assiduïtat, inventiva i llibertat. Igual que passaria en els tres llibres de la trilogia, El furgatori estava esquitxat de poemes i cançons intercalats en l’acció narrativa. Un d’ells feia així: “Ai, lascívia famolenca, / no tens perdó de Déu! / Els amors donen empentes / als amors, / es tiren boles de neu!”.

INFO Pedrals guanya la Lletra d’Or amb ‘El romanço d’Anna Tirant’
El 2006 Pedrals preparava un projecte de hip-hop en català amb Guillamino ( En/doll, 2007) i era un dels poetes amb una presència més continuada en escenaris i festivals de tota mena, dins i fora de Catalunya. Mentre treballava en El romanço d’Anna Tirant, Pedrals va fundar un nou grup, Els Nens Eutròfics, va publicar un sonet diari a l’ARA durant dos anys -en va escriure 439-, va convertir El furgatori en obra de teatre i va continuar recitant i oferint cursos i tallers sobre poesia. “El Romanço estava estructurat com una tragèdia clàssica -diu-. Els límits del Quim Porta té deu capítols llargs que es corresponen als cicles del rosari antic”. Pedrals reconeix que es va “criar” a la biblioteca del pare, Ricard Pedrals (1920-2017), un dels grans impulsors de l’escoltisme confessional, capellà secularitzat el 1978. “Els llibres de teologia van ser un dels meus aliments -explica-. Una de les moltes idees que apareixen a Els límits del Quim Porta és que Déu s’amaga a la biblioteca”.

UNA AVENTURA METAFÍSICA
A l’hora de descriure l’última part d’aquesta trilogia, l’autor -que a dins del volum és qüestionat per diversos dels personatges, com ara la seva parella, Carmina- diu: “És un assaig presentat en forma de novel·la dialogada, amb gairebé dos-cents poemes. He procurat que fos un llibre dens a nivell estilístic, amb molts jocs de vocabulari, sintàctics i de tota mena, però també llegible”. El barroquisme “en la forma i en el fons” -inspirat en alguns casos en Francesc Fontanella- impera en les discussions entre el narrador i l’enamorada i també amb dos amics, Ventura Astruc i Maties Galí, anagrames dels dos pols oposats del llibre: estructura i galimaties. Tots ells són perseguits per un grupuscle d’antagonistes mentre persegueixen un artefacte misteriós, l’ Apotropaica Catalanensis, “on es troben els poders màgics ocults de la catalanitat”. Amb aquest tour de force, Pedrals tanca un cicle editorial de dotze anys. “El proper que faci serà la cosa més senzilla del món”, promet. Veient la magnitud d’ Els límits del Quim Porta, costa imaginar-lo fent un pas enrere, però potser l’ambició més gran ara serà decréixer.

LES TRES PECES DELS ‘DIARIS DE BOLLÓ’
‘EL FURGATORI’
El singular projecte de Pedrals va donar el seu primer fruit el 2006. El furgatori -publicat a LaBreu- combinava el dietari de l’escriptor Quim Porta al poble de Bolló, on campen la lascívia i la libidinositat, amb un projecte de novel·la i poemes pujats de to.

‘EL ROMANÇO D’ANNA TIRANT’
Els jocs de paraules enginyosos i amb un punt de malícia d’ El furgatori tornen a abundar a El romanço d’Anna Tirant (2012), que inclou una novel·la en vers i una sèrie de capítols en prosa en què Pedrals discuteix lúdicament amb el saberut Quim Porta.

‘ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA’
“Algunes creacions escrites generen més bones converses que bona literatura”, escriu Pedrals a l’inici d’aquesta obra sense gaires precedents a les lletres catalanes. És una síntesi brillant i digressiva sobre el paper de l’autor i del lector, un gran castell de focs lingüístic.

Jordi Nopca, DiariAra (13.09.18)

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter