Laura Basagaña i la seva lectura D’UN JUNY DUR de Víctor Obiols al Núvol (11.07.14)

De junys polièdrics i durs com punys

/ 11.07.2014

Paràl·lisis corporals per haver begut aigües de l’Orinoco, la calor com a metàfora de l’infern on van a cremar les ànimes, les llàgrimes d’Atenea i els versos de Josep Grau i Jofre que encapçalen un dels poemes: Tot neix del nostre esfondrament.Del dret i del revés, Víctor Obiols surfeja per damunt la paraula poètica fent que ens enfonsem dins les aigües marines per després impulsar-nos cap amunt amb l’agressivitat canviant i juganera de mots irònics, rítmics, polièdrics. El dietari poètic d’Obiols és explícit: “Ferida que no tanca./ No tallo cap branca/ de l’arbre de l’amor./ Qui estima no pensa/ què vol dir aquest mot”. Balla amb la bonhomia i després tomba cap a l’ira; del dolor passa a la serenitat estiuenca que emana la calor, adormidora. Esculpeix el dubte, daura la ràbia amb humor elèctric. “I és l’amor que fa el mort,/no és Ofèlia en el llac./ Superficialment/ sembla un plany ofegat.”

Víctor Obiols repassa renaixements i morts. “Perquè per tornar a néixer necessiteu morir”, que deia Papasseit. I, això sí, amb els vaivens de la vida poc rutinària: “ara risc, ara ric, ara misèria”.

Com defineix n’Obiols la incertesa de la vida, del viatge, la fragilitat del camí, la incontinència d’amors vessats, de cicatrius vitals? “Com un neoprè d’afectes/ de desafectes,/ que ens protegeix o ens pot deixar escamnats,/ a la viscosa intempèrie”.

Durant el passeig d’aquest juny de temperatures altes com l’infern, amb relleus rocallosos, però amb onades que són fredes i braves, el poeta repassa el fruit del record: “Per punts de no retorn m’he retrobat”.

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter