lectura de MATÈRIA PRIMERA al bloc llibressenyordolent (08.03.14)

Vaig arribar a aquest llibre a través d’un article de Matthew Tree, concretament aquest i em fio del seu criteri, i això que un llibre d’un autor underground estigui en català però no en castellà em mola, normalment és al revés, diria que pràcticament sempre és al revés, com si els que llegim en català no ens agradessin les coses rares d’un Palahniuk, Welsh o Bukowski (per posar tres exemples d’autors amb alguns llibres en català, no pas tots, excepteWelsh que no en té cap).
Però parlem ja del llibre que ens ocupa, obra de l’alemany Jörg Fauser. El protagonista és un jove alemany i ionqui que intenta escriure la seva gran obra imitant a Burroughs, sobretot en els temes de consum. Els 60 s’acaben i arriben els 70, a Alemanya sorgeixen algunes comunes i cases ocupes però en Harry no troba qui li publiqui. Ja desenganxat es troba que els de dretes s’han repartit els càrrecs relacionats amb els diners i els d’esquerra els càrrecs relacionats amb la cultura, el que estaven al marge ara estan directamente deixats de banda.

Frankfurt

 

La novel·la comença a Istambul on malviu amb pocs diners, escrivint en llibretes turques amb rotrings, i fotent el pal a turistes il·lusos que volen comprar opi i es refien d’un compatriota. De tant en tant també agafa un quilo d’opi i el fot a la maleta rumb a Alemanya, fins que els turcs es van cansar i van començar a imposar unes penes de presó tremendes per acabar amb aquests turistes.
A Alemanya s’enganxa i es desenganxa i es relaciona amb tot tipus de gent del lumpen, o fins i tot amb uns empresaris que tenen un bar i volen fer una revista (la relació s’acaba quan veuen el número que ha perpetrat el protagonista). Parlar d’un Bukowski alemany seria estrany (més que res perquè Bukowski va neixer a Alemanya), jo el veig com Welsh però amb el sentit narratiu de Bukowski (Welsh és més d’anar saltant de personatge en personatge).
Viu en comunes psedohippies llibertàries, va de feina lamentable a feina lamentable, i quan es desenganxa del cavall es passa a la beguda amb gran afició. Alguna de les seves coses es publica, té un ressó ridicul però això és el que hi ha.

I ara un espòiler.

Al final de llibre, el protagonista en Harry Gelbtorna d’una lectura, la primera en un poble perdut i remot. Sortint de l’estació de Frankfurt es fica en un bar, quan vol pagar el compte és de 90 marcs i només porta poc més de 60 (i d’aquests 50 són els seus honoraris per la lectura), el foten fora del bar de mala manera. I allà a l’asfalt, veu una escletxa per un creix un bri d’herba enmig de l’asfalt, i com el bri ell també s’aixecarà. Si us heu mirat l’enllaç de la viquipedia veureu que l’autor va morir atropellat per un camió, venia de celebrar el seu 43è aniversari en un bar, segurament la culpa de l’atropellament no va ser del camioner.

Vull més llibres d’aquest autor, i felicito a la gent de Labreu edicions pel seu criteri. I ja que menciono a Bukowski he trobat aquesta foto, imagino que feta quan Hank va viatjar a Europa, concretament a Alemanya i França (crec que a la televisió francesa encara se’n recorden d’ell), experiencia explicada al llibre Shakespeare nunca lo hizo.