LES PARELLES DELS ALTRES de Gonzalo Torné llegit per Cristina Carbonell a eldiario.es
Variacions literàries de l’ànima humana
L’escriptor barceloní Gonzalo Torné publica a Labreu quatre relats traduïts al català
Totes les històries, relacionades amb algunes de les novel.les de l’autor, disseccionen diferents moments de ruptura vital
La petita de Labreu editorial (col.lecció Cicuta) ens proposa la lectura de quatre contes de l’escriptor Gonzalo Torné (Barcelona, 1976). Són quatre relats escrits per encàrrec que, tal com explica el mateix autor en el llibre, estan relacionats amb algunes de les seves novel.les. Així, per exemple, el relat que dóna títol al recull, “Les parelles dels altres”, amplia un dels episodis d’Hilos de sangre, amb la qual va guanyar el premi Jaén de novel.la el 2010.
Torné és un escriptor nascut a Barcelona que escriu en llengua castellana, i en un exercici poc freqüent aquí es publica la traducció al català d’aquests quatre relats, un exercici sobre el qual el traductor del volum, el també escriptor Joan Todó, reflexiona en el seu blog: “Traduir del castellà al català: d’entrada, sembla absurd. I tanmateix, té tota la lògica. Per una banda, es tracta de dos idiomes diferents. I a més, no tots els parlants de català són parlants de castellà; per molt marginals que ens semblin els parlants de l’Alguer o de la Catalunya Nord, hi són. Per l’altra, certament la pràctica totalitat del públic catalanoparlant pot accedir a l’original. Davant d’això, sempre caurà sobre la traducció l’ombra de la superfluïtat.” Torné també fa referència a la traducció al final del volum, que en un primer moment havia de fer ell mateix.
Els quatre relats plantegen històries molt diferents entre elles però amb punts en comú. Tots quatre disseccionen moments vitals de ruptura i modificació interna de l’ànima, tots quatre es passegen per les ombres ondulants d’un món emocional que determina les vides dels personatges.
“El dia del porc” i “La senyora Chang” –els dos contes que obren i tanquen el volum– podrien ser la doble cara d’una mateixa moneda, els protagonistes de cadascun volen deixar enrere parts de vida que respiren de manera feixuga. Ara bé, com en un reflex contraposat d’un mirall vertiginós, el nen d’“El dia del porc” vol saltar al buit del món adult per una necessitat imperiosa d’entendre la vida, d’obtenir les eines que l’ajudin a assumir-ne el dolor consegüent. Aquest impuls de créixer, però, queda tenyit per la tristesa que veu reflectida en els rostres dels grans. Una tristesa que a “La senyora Chang” és portada al límit de la renúncia vital de la protagonista. Una dona que després de viure una vida sense anhels acomplerts es replega en la seva solitud per escudar-se de l’avorriment emocional. La decepció és el color de tot el relat. La decepció es transforma en desídia. I la desídia la sumeix a un abandonament físic i mental que l’abocarà a esperar un final que ja fa temps que ha començat.
En un altre angle del quadrat tenim “Les parelles dels altres”, el que dóna títol al volum, i que és l’eco que produeix el pou on cau una relació que ja només respira insatisfacció, ofec en l’amor buidat, transformat amb els anys de convivència en ràbia impotent, una insatisfacció que vol camuflar-se malgrat el dolor per la necessitat de mantenir les aparences i un estatus social en què queda atrapada la parella protagonista.
I, finalment, “La transacció” ens dibuixa la història d’un escriptor a través de la qual queda retratada una nebulosa editorial en què s’han de moure els que funcionen per l’ambició última de publicar i en què “la retribució ètica és un fenomen raríssim”. És la descripció d’un microcosmos que probablement serviria per explicar qualsevol altre àmbit (professional o no) de la nostra societat en què escalar, posicionar-se, ser reconegut, competitiu i no tenir escrúpols són els ingredients imprescindibles per saber viure i sobreviure, i guanyar.
Torné ens passeja, doncs, pels bastidors de l’ànima humana i ho fa sense disfressar-ho de retòrica literària. Pocs adjectius i moltes frases juxtaposades despullen un estil que, malgrat l’esforç de Joan Todó per bolcar-ho en la nostra llengua catalana, intuïm un pèl debilitat en la traducció.
Cristina Carbonell
El diario (28.03.14)
