LES QUATRE CAMBRE DEL COR d’Anaïs Nina a Celobert (abril 2021)
Al París dels anys trenta, Djuna viu enderiada per una història amorosa, viscuda amb intensitat, entre ella i Rango, un músic exòtic i misteriós. La jove Djuna viu un romanticisme utò- pic i ben poc realista. Es deixa portar pel desig a tota hora i aspira a la felicitat dins el caos. Tots dos s’atreuen per oposició. Djuna crea un món propi en una barcassa al Sena, un lloc que els hauria de preservar de la contaminació exterior, però no ho aconsegueix. Rango li presenta la seva dona, una ballarina retirada sempre malalta, i estableixen una relació de dependència, a tres bandes, que desemboca en un punt mort de dissolució. Aquesta és la història de la degradació d’un amor plural, de la decepció que neix del coneixement de la realitat de l’altre, de la impossibilitat de compaginar els sentiments i les vides malgrat una atracció que no deixa d’existir. Una història plena de les contradiccions de les relacions personals, on Nin traça una pintura d’una societat parisenca que combina els grans luxes amb les misèries dels artistes fracassats. Un estudi del revolucionari romàntic a partir de materials viscuts, amb unes lleis pròpies. Hi llegim la ficció enriquida per la inspiració de la vida real amb la claror del to i l’estil de Nin, farcit d’una màgia i una potència úniques i ben característiques de l’autora.
El 1948, quan Anaïs Nin va començar a es- criure la seva novel·la Les quatre cambres del cor, la va descriure com el seu “darrer acte d’amor” per a Gonzalo Moré, el radical i bohemi peruà amb qui havia tingut una llarga relació. A la novel·la, el personatge de Djuna s’enamora de Rango i s’enreda en la seva caòtica vida. Ell li presenta a Zora, l’esposa de Rango, una antiga ballarina que ha caigut en un embolic d’hipocondria i manipulació egocèntrica.
Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, filla del compositor Joaquim Nin, de ben petita inicià una itinerància vital que la va dur de Barcelona a Cuba, Nova York, París i Mèxic —procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. A vint anys tornà a París on va fer amistat amb els escriptors Antonin Artaud i Henry Miller. A més d’Otto Rank, amb qui va aprofundí en la psicoanàlisi. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units on escriu la majoria de les seves obres de ficció entre 1940 i 1960. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Litt- le Birds. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta que li donaren fama mundial i la convertiren en una autora reivindicada pel moviment feminista. Morí el 1977 a Los Angeles. Les novel·les Una espia a la casa de l’amor (LaBreu, 2011) i La seducció del Minotaure (LaBreu, 2016) formen part de la pentalogia Cities of the Interior (1959) de la qual Les quatre cambres del cor és el tercer volum.
Fins ara LaBreu Edicions ha publicat quatre llibres d’Anaïs Nin: Una espia a la casa de l’amor (2011) Dins d’una campana de vidre (2012) La seducció del Minotaure (2016) Les quatre cambres del cor (2021).
Celobert, abril 2021
