“Les quatre cambres del cor: fam de recer” sobre les QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin a El Matí Digital (31.03.21)

Les quatre cambres del cor, és una novel·la que transcorre al París dels anys trenta, protagonitzada per la Djuna, en Rango i la Zora. Una novel·la amb forts components  autobiogràfics, en la que la Djuna, és la mateixa Anaïs Nin, en Rango, el poeta peruà Gonzalo Moré, que a la novel·la és de Guatemala, i la Zora la seva dona, la ballarina Helba Huara. L’autora publica la novel·la l’any 1950, una vegada finalitzada la intensa relació amb en Moré.

La Djuna, una jove bohèmia avesada a les nits parisenques, cau rendida als peus d’un exòtic guitarrista convençuda que es tracta d’un gitano que va escampant música, passió i alegria “(…) bevien les pocions i les herbes dels camins oberts, el xivarri de la llibertat, la droga del lleure i la mandra.” Malauradament en Rango no és un home lliure. Està casat amb la Zora, una ballarina malalta per la que ha hagut de renunciar a una vida de músic nòmada, i que troba en la Djuna el seu oasi particular. Ella li obrirà el cor i llogarà una barcassa al mig del Sena per acollir-lo emocionalment i físicament. “Sempre que veiem algú que gosa ser el que no vam gosar ser nosaltres ens en sentim responsables.”

L’Anaïs Nin a través de les seves obres crea un univers propi, d’amor i d’afectes, on cada persona és una estrella, i cada història forma una constel·lació en si mateixa. Un univers amb un ritme propi, un bressoleig, els moviments del riu, els de la passió, els del patiment, els de la plenitud, els del desencís. Utilitza la seva història per explicar les complexitats de les relacions afectives. Les quatre cambres del cor, són les del cor de cada una de les persones que ens deixarem atrapar per la seva lletania, són les cambres d’una barcassa, les dels somnis, les de les pors. “(…) la Djuna tenia a dins una fam de recer que en Rango no podria satisfer ni atènyer mai amb ella.”

Celebro molt cada vegada que LaBreu publica una nova traducció d’en Ferran Ràfols, d’un llibre de la Nin, i insisteixo en el traductor, perquè considero que en l’escriptura de la Nin hi ha molta part que no és estricament paraula, i que ell sap traduir perfectament.  Les quatre cambres del cor forma part de la sèrie Ciutats de l’interior composta per cinc obres, de les quals LaBreu ja havia editat Un espia a la casa de l’amor i El laberint del Minotaure. Novel·les que formen un contínuum en l’obra i l’imaginari de l’autora, i en les que és molt agradable anar descobrint les connexions que teixeix entre elles.

“La Djuna havia volgut una vida de desig i llibertat, sense comoditats però amb la naturalitat dels fets màgics, sense luxes però amb la bellesa, sense seguretat però amb plenitud, sense perfecció però amb moments perfectes (…)”.

Llegiu-lo, llegiu-la i deixeu-vos enamorar i bressolar.

Anna Tomàs i Mayolas (El Matí Digital, 31.03.21)

https://elmati.cat/les-quatre-cambres-del-cor-fam-de-recer/

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter