Llibre de la Setmana al Time Out amb cinc estrelles és : “L’ésser estimat” d’Evelyn Waugh

aquesta setmana el Llibre de la Setmana al Time Out amb cinc estrelles és :

“L’ésser estimat” d’EVELYN WAUGH. * * * * *

Escrita l’any 1948 per un Evelyn Waugh (nom foteta d’Arthur Evelyn St. John Waugh) àvid de la veta satírica que l’havia fet popular als anys trenta a Anglaterra, L’Ésser estimat parteix d’un viatge de l’autor a Los Angeles i de les seves visites al cementiri, un negoci refulgent, un paradís artificial prodigiós, el de les empreses funeràries i, de retruc, el de la indústria del cinema de Hollywood. De la mà del jove Dennis Barlow, poeta anglès fallit que va per clergue, entrem en un parc temàtic de maquilladores fleumes, embalsamadors seductors i clientela esnob amb sang d’orxata. Waugh és humor negre, ironia macabra, crítica mordaç a l’estereotip i a l’artista pretensiós; l’absurd de les aparences i el retrat de l’Amèrica dels cinquanta, sobretot la dels “incomptables compatriotes exiliats a les regions més bàrbares del planeta”, els de costums ràncies i copes de brandi. Tot són eufemismes: no hi ha morts, sinó éssers estimats. No existeix el fracàs, només els símbols d’anglesitat (la Lliga de la Decència, el Club de la Forquilla i el Ganivet i el Club de Criquet) farcits d’una comunitat decadent. Els “anglesots” han de “mantenir certa posició”. El poeta Dennis treballa alegre a la Felicíssima Àrea de Caça, un cementiri per a mascotes (el passatge on l’autor descriu els serveis que ofereix l’empresa funerària és de riure descordat) i, entre servei i servei, llegeix i escriu el seu poema vital “entre afegits i extirpacions”. Quan Sir Francis (amfitrió del jove Dennis) mor penjat d’una biga, cal armar un sepeli amb la pompositat que reclama el bon vodevil i acomiadar-lo a la Clariana dels Remors, el fossar d’humans. A Dennis el fascina tant la litúrgia –escènica més que clerical–, que s’enamora de l’Aimée, la maquilladora dels cadàvers-joguina, enamorada, al seu torn, de Joyboy, l’embalsamador que recrea la personalitat del mort. El llenguatge de Waugh és un festival metafòric. Els noms de les cambres funeràries són l’eufemisme d’un fingiment social espaterrant, el gran rusc. Una superba denúncia a les vanitats nècies i a l’esperit de lucre combinada amb amors dramàtics que, com els cossos, acaben en combustió o cianur. Treure’s el mort del sobre: drenar el crani és més fàcil que beure’s un ou.

INCOMUNICACIÓ
“És el secret de la vida social d’aquest país. Tothom parla només per escoltar-se. Res del que diuen és per ser escoltat”.
AUTOCRÍTICA
“No trobaràs mai un anglès entre la xusma… excepte a Anglaterra, esclar. Hi ha feines que un anglès no pot acceptar”.
LA PEL•LÍCULA
La novel•la de Waugh es va adaptar malament al cinema el 1965 amb el mateix títol i direcció de Tony Richardson.

Anna Carreras Time Out setmana 8 setembre 2015

waugh time out

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter