Manuel Cuyàs sobre Josep Pedrals a ElPuntAvui (18.11.18)

“Cel­doni Fonoll, Josep Pedrals, Borja de Riquer… la fira com­pleta

Entrar en els die­ta­ris que va publi­cant Cel­doni Fonoll és com fer-ho a la Fira de Sant Ponç. Estic a mit­ges del volum que acaba de treure, Amb senyera d’espe­rança, que abraça els anys 2015 i 2016. En segueix el trans­curs dia a dia: visita parcs, ensuma olors, s’encanta amb el vol d’un ocell, segueix el calen­dari fes­tiu. És com un Joan Ama­des amb ano­ta­ci­ons i poe­sies al marge. Mol­tes cor­res­po­nen a la política, de la qual aquests dos anys han estat rics. Hi ha de tot, com a la fira. Em decanto per la de Sant Ponç no només perquè en Fonoll es recrea amb el sig­ni­fi­cat del seu cognom sinó pel to gene­ral. Cada ram està lli­gat amb la ban­dera cata­lana, “senyera d’espe­rança”, però no tot són flors i vio­les i romaní. Entre la fari­gola per per­fu­mar les sopes i el llo­rer de l’esto­fat la meva àvia guar­dava a l’armari unes solu­ci­ons pro­te­gi­des amb una cala­vera ela­bo­ra­des amb pro­duc­tes de ca l’her­bo­lari que ser­vien per als cops o per als tren­ca­ments. Cel­doni Fonoll em fa pen­sar en aquell armari. Quan treu el geni perquè les mani­o­bres polítiques no són del seu gust o no con­ver­gei­xen cap als seus ide­als inde­pen­den­tis­tes el fonoll es torna càustic o s’esbrava, en el doble sen­tit cor­rent de la paraula esbra­var-se.

Deixo el lli­bre d’en Cele­doni per assis­tir a la pre­sen­tació d’Els límits de Quim Porta, a càrrec del seu autor, el poeta i rap­sode Josep Pedrals. Quina pre­sen­tació més estra­nya. Pedrals recita, canta, fa comèdia, sem­bla que no s’acabi de pren­dre seri­o­sa­ment el seu lli­bre… És un lli­bre o en són dos? És una novel·la? Un assaig? Un aplec de poe­sies? Pri­mer em des­con­certa, després m’enganxo en el joc. En aquest país hi ha de tot, les fires són diver­ses, en podem estar con­tents.

La revista Des­tino que lle­gia de jove, com que no podia dedi­car totes les pàgines a l’actu­a­li­tat i a la política perquè la cen­sura ho impe­dia, es va empes­car uns números més o menys monogràfics dedi­cats a fets històrics. Com que ana­ven a càrrec de Nèstor Luján, Luis Bet­to­nica, Josep M. Ainaud de Lasarte, Martí de Riquer o Joan Perucho, s’entén que eren escrits de forma divul­ga­tiva, amena, amb la pipa a la boca i com si fos un club anglès. La revista His­to­ria y Vida en té l’ori­gen. Més cap aquí, Sàpiens i Des­co­brir, també. Ara surt Història mun­dial de Cata­lu­nya, un lli­bre de mil pàgines diri­git per Borja de Riquer que pre­senta els “moments estel·lars” del país, des de les pin­tu­res rupes­tres del Pri­o­rat fins al “procés”, pas­sant per l’expansió medi­terrània, els encerts i dis­ba­rats diver­sos, el 0-5 del Barça i Flo­quet de Neu. L’equip que l’ha redac­tat és dels millors, la divul­gació s’imposa, es pot lle­gir seguit o sal­tat. Fuma la pipa, Borja de Riquer, o només era el pare? El lli­bre n’està impreg­nat. Real­ment, al país hi ha i hi ha hagut de tot.

Manuel Cuyàs, ElPuntAvui (18.11.18)

Download Premium WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download Best WordPress Themes Free Download
Download Best WordPress Themes Free Download
online free course
download redmi firmware
Premium WordPress Themes Download
udemy course download free

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter