On trobar la petjada d’Eliot entre les noves veus de la poesia en català? Heus aquí alguns dels poetes que, de manera directa o indirecta, han sucumbit al seu mestratge.

Marc Masdeu (1976). Últim llibre: Les morts d’Octavià (Labreu, 2015). Títol d’Eliot preferit: El segon quartet, East Coker.

Autor de la darrera traducció del Prufrock al català, Marc Masdeu sap que Eliot “aconsegueix la universalitat des del seu món propi”. Ha escrit cinc llibres de poemes, relats i una novel·la coral, Peus de fang, ambientada a la Guerra Civil. L’autor de The Waste Land ha planat sobre el seu món de manera gairebé reverencial: “És un referent, com pocs altres. Per a mi, Eliot és un cim. Una manera il·limitada de dir les coses, un torrent que s’ho pot endur tot per endavant, sempre entre els marges marcats per la intel·ligència. Un model que no s’ha de copiar però que es pot seguir, que he tingut en compte”.

Josep Pedrals (1979). Últim llibre: Exploradors, al poema! Manual d’escriptura poètica per a adolescents. (Estrella Polar, 2014). Títol d’Eliot preferit: Ash Wednesday.

Activista poètic, rapsode, dramaturg i sonetista, Josep Pedrals viatja amb Eliot ben bé des de l’adolescència: “Em van regalar The Waste Land, va ser un llibre que em va sorprendre molt i que vaig llegir diverses vegades. El que em va fascinar aleshores, i el que em va influir decisivament, és la complexitat plena d’ironia, la reordenació de la futilitat i l’anarquia en una mena de flux quasi surrealista, la forma de donar continuïtat a base de contrastos i l’ús reiterat de cites i imitacions”. El segell Pedrals, que abraça àmbits diversos com poesia, teatre i divulgació, es fonamenta sovint en acrobàcies lèxiques, d’aquí que ell mateix hagi aconseguit que el gran poeta prefiguri la seva obra: “Fa anys havia fet la broma que Eliot anunciava la meva arribada tot traduint esbiaixadament stony places per pedrals”. El vers deia: “After the agony in stony places”. I la traducció: “Darrere l’agonia en Pedrals”.