Màrius Sampere guanya el Premi Lletra d’Or 2016 amb L’ESFERA INSOMNE (16.09.16)
Màrius Sampere ha guanyat el premi Lletra d’or 2016 amb L’esfera insomne (LaBreu Edicions)
L’esfera insomne de Màrius Sampere (LaBreu edicions), ha estat guardonat amb la el Premi Lletra d’Or 2016, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució.
El jurat ha estat integrat pels escriptors Ada Castells, Llucia Ramis, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, Heura Marçal, Silvia Bel, David Plana i Bernat Puigtobella. L’acte de lliurament s’ha celebrat divendres 16 de setembre en un dinar al restaurant Pitarra de Barcelona i hi han assistit l’autor, la prologuista Mireia Vidal-Conte i els editors de LaBreu Edicions, Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies.
A criteri del jurat, L’esfera insomne s’ha de valorar per la innovació provocadora que representa en l’àmbit de la poesia i mereix un aplaudiment unànime al·lucinat i perpetu d’un poemari visionari i audaç.
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del premi.
Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier Manuel Capdevila.
Al llarg de la seva història, empresa el 1956, la Lletra d’or s’ha concedit a les següents obres de poesia:
1956 Salvador Espriu per Final del laberint
1958 Josep Carner per Absència
1960 Clementina Arderiu per És a dir
1961 Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d’Any
1962 Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades
1967 Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos
1968 Marià Manent per Com un núvol lleuger
1970 Joan Teixidor per Quan tot es trenca
1974 Joan Vinyoli per I encara les paraules
1975 Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l’àmfora
1977 Miquel Martí i Pol per El llarg viatge
1978 Pere Gimferrer per L’espai desert
1981 Joan Brossa per Rua de llibres
1987 Feliu Formosa per Semblança
1988 Blai Bonet per El jove
1990 Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt
1991 Francesc Parcerisas per Triomf del present
1992 Narcís Comadira per En quarantena
2003 Montserrat Abelló per Al cor de les paraules
2013 Josep Pedrals El romanço d’Anna Tirant
2015 Mireia Calafell per Tantes mudes
L’esfera insomne és una prova de l’infinit samperià. Un insòlit, ambiciós i originalíssim poema llarg modern que és una summa vitae i summa artis en que el degà dels poetes catalans aclareix la seva visió de l’univers, el món, la realitat, la vida, la condició humana i l’art. La primera primera incursió de Sampere en el terreny del poema llarg modern és indiscutiblement una contribució magistral al subgènere malauradament tan poc conreat en la lírica del país. És un poema únic en 28 cants, subdividits en diferents fragments que progressen i retrocedeixen a partir d’una estudiada i calculada solució de continuïtat, discontinuïtat, el·lipsi, juxtaposició, salts discursius i punts de tensió i contradicció. Tot acaba lligant per formar un poema prodigiós, reptador, sotraguejador, interpel·lador, inquietant, insolent, irònic, vital, humà, profund, brillant, lúcid, astut, dramàtic, crític i heterodox.
L’esfera insomne té una intensitat clarivident que deixa estabornit. Dibuixa a la perfecció l’imaginari, la cosmogonia que Sampere ha anat habitant, vers a vers, al llarg dels anys. “La poesia no serveix per res, i aixó és la gran cosa que té la poesia. Una expansió, una meditació, un acte màgic. No serveix per res, però ho és tot”, explica. Llegir L’esfera insomne és entrar en una mena d’esbalaïment, és trobar un poeta en estat de gràcia, que s’inventa un món a cada vers.
Es dóna el cas excepcional de rebre el premi una mateixa col·lecció de poesia en la mateixa dècada, El Romanço d’Anna Tirant de Josep Pedrals (2013) i L’esfera insomne de Màrius Sampere (2016), la millor manera de celebrar el desè aniverari de la col·lecció alabatre de LaBreu Edicions.
Fragment de la glossa de Sebastià Alzamora en honor del poeta premiat:
“…El naip exacte, sí, aquell que es deixa caure amb el somriure de qui coneix que executa un a maniobra veritablement transcendent, amb l’estil incontestable del prestidigitador que, si coneix l’ofici, és perquè ha fet cas del clàssic i s’ha conegut a si mateix. No podem alegar que no estiguéssim avisats, en el trànsit per la ciutat submergida qui volgués ja havia pogut escoltar les veus anticipatòries, els ressons distants que avisaven que res no s’havia acabat encara, però resulta que ni tan sols així ens havíem preparat per descobrir que encara tot havia de començar, que tot ens havia semblat una cosa i ara resultava ser la mateixa, amb el matís que encara no l’havíem vist.
I ara, havent llegit i rellegit L’esfera insomne amb l’estupor de qui descobreix que al darrere té l’esquena i al davant el sexe, havent-nos hagut de fer càrrec que l’oficiant predicava el que creu i que per tant qualsevol escepticisme era fútil, ara que ens declarem vençuts perquè ens has desbordat feliçment per totes bandes, ara que ens has deixat muts i sense gàbia, que és tant com dir que amb tu no hi ha remei ni escapatòria i que ens has deixat en pilota picada, ara que ens has escarnit com només poden fer-ho els poetes veritablement grans, que com tothom sap sou els únics veritablement perillosos perquè sou mestres i ho sou per sempre, per tot això i per l’autoritat que ens ha estat conferida, Màrius Sampere, els passarells que formem aquest jurat et sentenciem a la Lletra d’Or i al nostre aplaudiment al·lucinat i perpetu…”
