Neu negra de Marc Romera, llibre de la setmana al TimeOut (25.04.16)

Neu negra de Marc Romera ( llibre de la setmana )

Marc Romera (Barcelona, 1966) és autor de contes, narracions i novel•les, la més trencadora i brillant de les quals és Les relacions virtuoses, un llibre on els protagonistes es posen mútuament calents a base de correus electrònics. Ha escrit els poemaris Genolls de fum, Disfresses, La mandra, La mel, La pau del cranc, L’aigua i La nosa. Ara, amb Neu negra, el poeta i editor de LaBreu edifica un doble dol literari i vital –cap al pare-Arbre i cap al mestre-Far Garriga–, i proposa que la mort, entesa com a absència sobtada i irremeiable, també pot ser una experiència de llenguatge il•luminador i de descens cap a una foscor de la qual només en pot sortir la llum de la paraula: “Així es va fer de llum / el dol sintàctic”. Entre dolor i dolçor només hi ha una lletra, i és trencada. Neu negra és l’esquitxada de basarda lligada al desig fúcsia, la solitud, la renuncia i la combustió magenta de l’angoixa contemporània. També representa la poetització de la pèrdua, de l’absència-presència i de l’emoció que roman intacta mentre el curs de la vida segueix atropellant les hores. Quan palpem la mort som el crit sense resposta, com si visquéssim dins hivernacles agitats, dins caixes precintades, dins la “clòtxina espinal” amb els símbols constants de l’aigua, de la nosa, dels ocells i de l’aire. El llibre rumia magistralment el tàndem amor-desig i en fa llenya de combustió pausada. L’amor es condensa en una pell però el desig s’escampa, s’obre i plou sobre una terra extensa i plural. Hi ha el temor del “destí motoritzat”, com si el procés cap a alguna cosa, “cap a no”, fos una amenaça però al mateix temps ja valgués la missa. Enyor i somni com a vies romàntiques d’esqueixament del jo i de construcció d’un llenguatge de fusió que ajuda a crear móns a partir del séc central: “L’èxtasi pur / de prémer amb aigua el botó buit / de la memòria”. Líquids com el cant d’un ocell, som fets de matèria de mirar, de mans d’aigua, de llavis perduts i de regalims de veu. Marc Romera escriu un sepulcre, un obituari que materialitza el dolor de l’agonia, i destil•la la veritat de la poesia mercès al potent domini d’un llenguatge obsessiu i funerari d’alta volada. On rau la permanència?

CLAROBSCUR
El dolor porta a la llum. Neu negra és la doble negació. En matemàtica menys per menys dóna més.
CENTRE
“S’han extingit les restes / i en devorem els rastres”.
BOTTOM LINE
“Negar l’ombra de la neu / és tallar arrels als arbres”.

20160428_143411

Anna Carreras, TimeOut setmana del 25 d’abril de 2016

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter