NEU NEGRA de Marc Romera, per Teresa-Costa Gramunt (25.07.16)

Hi ha una gran potència visual en aquest oxímoron, Neu negra, que dóna títol al darrer llibre de poemes de Marc Romera (Barcelona, 1966).

N’hi ha més, al llarg del llibre, d’oxímorons i d’imatges poètiques que no només sacsegen la sensibilitat dels lectors per la seva sonoritat sinó també per l’impacte visual que provoquen. Aguseu l’atenció i imagineu: marca la llum amb un perfil fet de matèria; o pau sorda; o la durada dels morts; o de tanta mort haver de néixer; o no és mai definitiva l’ombra exacta/ de la nit/ per massa clara.

Destaco aquests exemples amb recança de no ser prou justa en la tria, ja que en podria haver destacat d’altres amb els mateixos valors semàntics i de significat simbòlic. Tot el llibre de Marc Romera està sembrat d’aquestes llavors d’or. El poeta ha fet un treball de miner a la recerca de paraules que puguin donar cos poètic a la mort d’aquells que en els poemes veiem destacats no només a través de figures arquetípiques sinó també escrits amb majúscula. L’Arbre és el pare; el Far és el mestre. Genealogia biològica, familiar, l’un. Genealogia intel.lectual, l’altre. Tots dos absents, però presents en el centre neuràlgic dels versos.

L’arbre, en efecte, simbolitza l’ésser humà. Un arbre que camina, va dir en un dels seus poemes Agustí Bartra. L’arbre, que creix vertical, uneix els dos extrems, el cel i la terra, uneix el món superior amb el món inferior, casa els dos pols de la natura. En el creixement de l’arbre veiem el desenvolupament de la vida humana.

El far és símbol d’un punt de llum, una referència lluminosa en la foscor de la nit del que no sabem. El far és imatge d’una atracció per la llum del coneixement. Irresistible atracció que ens mou a caminar cap a la llum per fondre’s amb la llum, per esdevenir llum.

Els símbols són un pont entre el món del conscient i el món de l’inconscient. Hi ha símbols universals com el de l’arbre i el del far. Però hi ha també els símbols personals que creem a través de la nostra imaginació activa. A Neu negra hi ha símbols universals i símbols personals que transiten d’un lloc a l’altre. És clar. Perquè la poesia és una alquímia. La neu negra no existeix si no és en la imaginació creativa del poeta Romera que utilitza una imatge que inverteix els termes per sortir del llenguatge convencional i tensar-lo al màxim, com en el vers l’indici d’ombra és blanc. Certament els extrems es toquen, l’alba neix de la nit profunda.

Neu negra és un llibre cimal en la trajectòria poètica de Marc Romera. És un llibre de dol en el qual manifesta, amb paraules i imatges vigoroses, el seu dolor per les pèrdues. Però tot el dolor en Neu negra es va transfigurant en llum, i la mort, en naixença. Esdevenim humans en plenitud en el moment en què som pares de nosaltres mateixos, mestres de nosaltres mateixos. Aleshores les cendres d’aquells que ens han precedit no són matèria morta sinó matèria estel.lar que brilla en l’obaga perquè ja no es pot negar la llum/ quan parla des de l’aigua.

L’aigua, un dels quatre elements de la natura, és símbol de maternitat i vida. Amb la llum (o el despertar a una nova realitat) ens donem a llum, naixem per nosaltres mateixos. Com en tot camí iniciàtic, per a l’adveniment de la llum que aclareix la nostra humanitat opaca, inconscient, hem de passar per la neu negra, opus nigrum si parlem en llenguatge alquímic. La neu negra no és l’espai de la foscor sinó el vas fèrtil per a la vida nova. En el camí de la transformació de la consciència, la ‘nit fosca’ de l’ànima és el pas previ a visió del Real, que escric amb majúscula. Neu negra és un poemari de la maduresa.

Alabatre 69

Teresa Costa-Gramunt ( 25.07.16)

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/64709/neu-negra.html

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter