NOSALTRES, QUI de Mireia Calafell a l’Última Hora Mallorca (01.12.20)

Nosaltres, qui

Mireia Calafell fou guardonada amb el Premi Mallorca de Poesia per aquesta obra

L’assumpció d’una determinada mitologia suposa la integració en una comunitat concreta. Si ens giram enrere i ens convertim en estàtues de sal, sabem fins on arriba la mirada dels nostres ancestres, quins sediments culturals hem anat trepitjant al llarg dels segles. No cal dir que el sentiment de pertinença al grup sempre va ple de singularitats i individualismes, però els orígens marquen més del que sembla a simple vista. La tribu, al cap i a la fi, no deixa de ser un lloc que ens acull però que també ens pot fer sentir estranys, expulsar-nos sense pietat. A Nosaltres, qui (LaBreu, 2020), Mireia Calafell explora els territoris d’una identitat conformada a través de l’entorn quotidià, una identitat forjada per mitjà d’un diàleg fecund, no sempre fàcil ni confortable, amb la càrrega de l’ésser que no es pot deslligar d’uns interrogants tan antics com el temor o el desig. La certesa, en qualsevol cas, sempre és l’absència, la pèrdua que ens espera des de la naixença: «Ni sal ni sorra ni platja sinó marbre, pare. / Marbre dur, marbre fred, marbre de passadís / on les famílies coincideixen de camí a la sala que els pertoca». Calafell s’atansa al mirall des de la immediatesa d’allò que cal desentranyar, com si l’espai i el temps estassin habitats per llocs i situacions que passen de la simple anècdota al mite, ple d’una simbologia que identifica i defineix. El jo poètic ha passat del cos, això físic i definitiu, a la mirada: una percepció ampliada i reinterpretada de l’univers existencial. Mireia Calafell no renuncia ni a la sang, «la sang, aquesta sang, als meus poemes», ni a la lluita que significa trobar l’encaix, desfer el nus, temptar l’incert. Els versos, en aquest poemari mereixedor del Premi Mallorca, flueixen amb una cadència reflexiva, a vegades tensos i a vegades emotius, sempre a l’encalç d’un lloc segur des d’on pregonar les múltiples formes de ser i de dir-se.

Pere Joan Martorell, UH Mallorca (01.12.20)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter