notícia a Vilaweb dels 40 primers alabatres

 

Quaranta ‘alabatecs’

La col·lecció Alabatre de poesia de LaBreu Edicions arriba al llibre número quaranta, amb l’edició de quatre nous títols aquesta tardor. Al setembre va sortir ‘Conill de gàbia‘ d’Anna Ballbona i ara al novembre va aparèixer ‘Les naixences latents‘ de Ricard Ripoll, ‘El fàstic que us cega‘ de Joan Todó i ‘Al seu desert‘ de la poetessa kurda Bejan Matur, traduït per Albert Roig. Aquests darrers poemaris es presentaran dimecres a l’espai l’Horiginal de Barcelona (tot un clàssic). Hem demanat als editors Ester Andorrà i Marc Romera que ens parlin d’aquestes quatre novetats i que ens destaquin els elements que els han portat a publicar-les.

Alabatre va néixer el 2006 amb una nítida declaració d’intencions: ‘Descobrir noves veus, o veus que han estat ignorades, o veus que no han estat prou valorades perquè no han estat enteses o han resultat incòmodes, malgrat una excel·lent qualitat literària.’ I la col·lecció es va obrir amb tres títols que ho demostraven: ‘Cartes de sotamà’ de Jordi Vintró, ‘L’ull entorn’ d’Andreu Subirats, i ‘El furgatori’ de Josep Pedrals. I aquesta és la línia mantinguda durant sis anys, en què han publicat obra de Francesc Garriga, Lluís Calvo, Ernest Farrés, Friedrich Dürrenmatt, François Villon, T. S. Eliot, Paul Celan…

Diuen Ester Andorrà i Marc Romera d’aquests quatre poemaris nous:

‘Anna Ballbona sorprèn amb aquest segon llibre, “Conill de gàbia” (Alabatre 37). És un pas endavant en la recerca d’una poètica que, sense deixar de ser deutora de la tradició, adopta el llenguatge periodístic. I en aquest codi, tan empeltat del món de la narrativa, troba l’arquitectura per construir un discurs que presenta al lector una visió del món singular. És una visió a cavall del distanciament que requereix la crònica i la sensibilitat compromesa de qui es mira amb fascinació les anècdotes que configuren la quotidianitat. Un llibre amb el qual l’autora es perfila com una de les veus femenines més singulars i interessants de la poesia contemporània.’

‘Ricard Ripoll és conegut com un explorador de la literatura entesa com un joc. I “Les naixences latents” (Alabatre 38) és un punt culminant de la poesia d’aquest gènere en la nostra llengua. Un envit al lector en forma de proposta lúdica, en què la formalitat condiciona, a tall d’atzar, la realització del poema. Obrir “Les naixences latents” no és solament entrar en un homenatge al grup francès OULIPO, que funda aquest concepte de joc en la literatura connectant-la amb les matemàtiques, la fonètica i les limitacions formals i conceptuals. És també obrir una capsa on es proposa al lector d’intervenir, descobrir les trampes, els misteris que condicionen el poema i el converteixen en una competició en què el sentit sobreviu a les condicions de la forma. Divertiment assegurat dirigit directament a la intel·ligència lingüística del lector.’

‘Joan Todó és el talent literari més important que ha sorgit els darrers anys, segons la crítica i els lectors que ja l’han descobert en els primers poemes i en les narracions de “A butxacades” (LaBreu Edicions, 2011). “El fàstic que us cega” (Alabatre 39) és un llibre pel qual els editors asseguren que donarien una mà, la consolidació d’una poètica potentíssima basada en una experiència de llenguatge excepcional. I és així com aconsegueix la màgia alquímica de convertir la foscor quasi esgarrifosa en bellesa que esclata als ulls, i al cervell, del lector que busca i exigeix profunditat i impacte en l’obra que llegeix. Todó trasbalsa amb la seva visió esqueixada del món ultralocal, on descobreix la descomposició social que va de la ruralia a la ciutat, i l’ofereix al lector amb un impacte estètic que només és possible a través de la sublimitat del seu llenguatge.’
‘Bejan Matur és la poetessa més important de les lletres turques, i és kurda. És un personatge mediàtic: fa programes televisius, radiofònics, escriu a la premsa, publica ‘best-sellers’ sobre la problemàtica dels kurds, lluita pels drets de les dones en un país on les coses encara són molt difícils per a les minories que malden per sobreviure. Albert Roig és una de les veus més sòlides de la nostra poesia. Roig i Matur es troben en aquestes versions d’un dels llibres cabdals de l’escriptora turca, “Al seu desert” (Alabatre 40), una poesia que retrata amb la força de la sang i de la sorra encesa del desert la lluita contra els prejudicis i les imposicions religioses i tradicionals, per sobreviure físicament, intel·lectualment i espiritualment en un entorn que es debat entre la voluntat de llibertat i el retrocés, entre un occident hipòcrita i un orient amenaçat pels fanatismes. Candidata de futur al premi Nobel, Bejan Matur ens arriba gràcies a aquestes versions d’Albert Roig per colpir, commoure i emocionar el lector amb una sensibilitat contra el món que la limita, a través de la sensualitat i la duresa del seu llenguatge extraordinari.’

Montse Serra (03.12.12)