NOVES IMPRESSIONS D’ÀFRICA A L’Arallegim (29.03.14)
El doble repte de traduir poesia, per Jordin Nopca a l’arallegim 29.03.14
L’extrema exactitud i concisió de Raymond Roussel
Un any després que Lleonard Muntaner publiqués la inclassificable novel·la Locus solus (1914) -traduïda per Joaquim Sala-Sanahuja-, LaBreu s’atreveix amb un volum encara més desconcertant,Noves impressions d’Àfrica (1932). Dividit en quatre cants en alexandrins rimats -sumen 1.274 versos-, el llibre és, en paraules del traductor de l’edició catalana, Jordi Vintró, “a primera vista antipoètic, de manera que, per oposició al que en diem prosa poètica, això es podria anomenarprosa en vers”. Vintró, que va publicar el seu últim llibre el 2010, La bassa de les oques, fa una mica més enrevessades les seves consideracions, tocat per l’esperit de l’escriptor francès: “Cal admetre que el terme poesia és prou vast per englobar-lo. Poesia antipoètica, poesia textual? Jo reivindico per a tothom una poesia sense adjectius”.
Precursor del surrealisme, Raymond Roussel (1877-1933) és autor d’una bibliografia extravagant i d’un abast encara massa reduït. No es va popularitzar mínimament fins que a la dècada dels 60 va ser publicada per Jean-Jacques Pauvert. Llavors, Michel Foucault li dedicaria tot un assaig (1963), Georges Perec i Harry Matthews el reivindicarien a Roussel et Venise, esquisse d’une géographie mélancolique (1976) i Michel Leiris també el glossaria: “Les úniques qualitats que Roussel sembla haver buscat són, a més de la correcció gramatical més estricta, una exactitud i una concisió dutes al màxim”.
Vintró afirma: “És notable com, a partir d’un discurs coherent del tot, gairebé escolar, sense infracció explícita de cap regla, amb una escriptura plana, s’arriba a un balbuceig, a un desllorigament del discurs, en què afloren, al mateix temps, estrats provinents de diluvis antics. És com si l’autor volgués fer perdre el fil del seu discurs”. Llegint el poemari, no es pot fer altra cosa que donar-li la raó. Noves impressions d’Àfrica és una llarga concatenació de parèntesis -explicitats en tintes de colors diferents- que poden tancar-se desenes de versos després, quan l’antecedent ja ha passat a la història. La traducció de Vintró és una heroïcitat amb pocs precedents a les lletres catalanes.
