EL PARC, Serguei Dovlàtov
Títol_ El parc
Autor_ Serguei Dovlàtov
Col·lecció_ La intrusa, 19
Pàgs_ 132
PVP_ 17 €
ISBN_ 978-84-946624-1-6
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, i va morir gairebé cinquanta anys després a Nova York. Va estudiar a la Universitat de Leningrad. Entre d’altres feines, va fer de periodista a Leningrad i més tard de guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències, va traslladar-les al paper en títols com Els nostres, El compromís, La maleta, La zona i El parc, tots ells publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la Perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. Durant molt anys va haver de publicar els seus contes de forma clandestina. A finals dels anys setanta, les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país. Durant l’exili americà, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a «The New Yorker». Però no va ser fins a l’esfondrament de la Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original.
.
Borís Alikhànov fa temps que no té feina, s’acaba de separar i decideix passar l’estiu fent de guia al Parc Puixkin. Una bona manera de fugir dels maldecaps i fer la seva a la ciutat de vacances. Viu a un allotjament atrotinat que paga en espècies: aiguardent i cigarrets. Borís va trampejant entre un personal devot del poeta Puixkin, la gent del poble i atenent els grups organitzats que pugen en autobús de visita al paradís de bedolls i art, fent ús creatiu dels seus recursos literaris i vitals. Al Parc hi recupera un cert equilibri, entre la moderada jovialitat i una tristesa resignada en un microcosmos – suposadament – benigne, una miniatura de la Unió Soviètica. Però, de tant en tant, té el pressentiment que allò no pot durar per sempre. I no s’equivoca, rebrà una visita imprevista que ho destarotarà. De cop i volta, s’avergonyirà de la casa, de la feina, les concessions que ha fet i es veurà abocat a replantejar-se el seu futur topant amb la crua realitat de la qual pretenia escapar: la possibilitat irreal de prendre les regnes del seu destí.
