| La plenitud de la senyoreta Broadie Muriel Spark Any: 2016 Editorial: LaBreu |
 |
La Muriel Spark, una dona que no només va tenir una època de plenitud, sinó que la va viure al llarg de tota la seva vida –vegeu la seva immensa producció literària-, construeix un retrat tan tendre i com irònicament innocent de la falsa astúcia femenina. D’una senyoreta Brodie “que havia escollit adornar-se d’una manera peculiar, amb un encant més exòtic i més suïcida que no pas si s’hagués limitat a beure com la resta de solteres que ja no podrien més.” Les alumnes que l’acompanyen, quan són petites, l’admiren per la seva fermesa, el personatge que es construeix davant seu, però quan elles maduren, l’admiren amb tendresa per la seva feblesa, que la fa més humana. Una mica el que els hi passa als fills amb els pares. L’amor cap a la seguretat i després l’amor cap a la humanitat de les persones que ens acompanyen, i les seves entranyables debilitats.
Passen de l’admiració, a ser conscients de les mancances de la professora, que l’autora desvela abans al lector a base d’apunts i detallats. Broadie només se’ns mostra en la mateixa a mesura que es mostra a les seves alumnes. I la gràcia de la historia esta en el misteri, a que ens convida a fer les nostres pròpies indagacions, imaginar-nos les seves aventures, inventar-nos la seva correspondència, a ser una admiradora més d’aquesta espavilada ximpleta que s’assembla indiscutiblement a qualsevol de nosaltres. “Hi havia molt poques coses que les noies poguessin explicar sense implicar-se elles mateixes. L’amistat amb la senyoreta Broadie ja feia set anys que durava, se’ls havia ficat als ossos, i ja no se’n podien desprendre si no era trencant-se’ls.”
Aïda Camprubí, Gent Normal (11.10.16)
