LA PLENITUD DE LA STRA.BRODIE de Muriel Spark a Sonograma (29.10.16)

La plenitud de la senyoreta Brodie


Títol: La plenitud de la senyoreta Brodie
Autora: Muriel Spark
Traducció: Ferran Ràfols
ISBN: 978-84-945249-0-5
Editorial: Labreu Edicions

Muriel Spark«Noies–va dir la senyoreta Brodie–, heu d’aprendre a cultivar una expressió d’aplom, tant si vénen verdes com madures. Mireu la Mona Lisa, allà al darrere».

Això els deia la Jean Brodie, absolutament singular amb el seu quefer docent, a la seva colla d’alumnes. Una colla, era la paraula que millor les definia.
Amb aquest missatge tan contundent, la novel·lista escocesa Muriel Spark (Edimburg, 1918 – Florència, 2006) comença la recreació dels anys juvenils a l’escola femenina Marcia Blaine, on l’aprenentatge acadèmic es confon amb desitjos personals, intrigues amoroses, tafaneries i –l’estocada final– la traïció definitiva.
En aquella escola femenina d’Edimburg, la senyoreta Brodie, que posseeix el do d’influir sobre les seves alumnes amb una forma peculiar de ser, de fer i d’actuar,educarà d’una forma molt original, traçant la seva vida durant l’educació secundària,sis adolescents: la Sandy, la Rose, la Mary, la Jenny, la Mònica, i l’Eunice. Jean Brodie confessa que aquell va ser el seu millor moment. Alliçona les seves alumnes –vol formar un autèntic grup d’elit–sobre la seva vida amorosa personal, la cultura, la història de l’art, els estudis clàssics i, el punt més controvertit, sobre el feixisme.
La directora de l’escola, la senyoreta Mackay, intenta separar-les i, gelosa de la seva responsabilitat, aconsegueix la informació necessària per acomiadar la senyoreta Brodie.
La plenitud de la senyoreta Brodie és la novel·la més curta de Muriel Spark; una obra enginyosa i breu, escrita en un estil narratiu magistral.
Les novel·les de Muriel Spark solen tenir personatges puritans que se senten atrets per l’abisme i que es comporten de forma absurda. Spark posa la seva mirada sobre l’agitació que provoquen els afers amorosos, que es contraposen a la solidesa espiritual de la religió. I és tanta la convicció i el glamur que posa en els seus personatges, que arriben a ser ridículs.
Brodie es converteix en el record d’aquest esperit inquiet d’unes adolescents  que encara tenen la difícil responsabilitat de formar-se com a éssers humans i deixar les fantasies romàntiques a canvi de tenir un paper actiu en la vida real.

Carme Miró, Sonograma (29.10.16)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter