ressenya de MATÈRIA PRIMERA a www.eldiario.es

Ja fa dies que corre per les llibreries Matèria primera, de Jörg Fauser, publicat per La Breu Edicions. Per això, potser ja no el trobareu a la taula de les novetats, però sí que és fàcil que sigui un dels títols que reposa a la dels recomanats perquè és un dels llibres més interessants que s’han publicat aquest 2013. I és que llegir Fauser és tota una revelació. No tant per on es passeja, sinó per com s’hi passeja. Més enllà de la perspectiva que ens ofereix de l’ambient cultural de l’Alemanya dels anys 60 del segle XX, Fauser relata la història de qui podria ser ell mateix, la d’un aspirant a escriptor, i ho fa amb la intensitat de qui sap que per escriure primer s’ha de viure.

Harry Gelb, el protagonista, va aprendre “ben aviat i per força” que havia de fer alguna cosa amb la seva vida, i als divuit anys tenia clar que l’ofici d’escriptor era l’únic que encaixava amb aquest objectiu. Ara bé: “Naturalment, tots els bons llibres ja s’havien escrit. Els trobaves a les llibreries o a la teva pròpia prestatgeria, i inevitablement vaig caure sota la influència d’artistes de la vida com Henry Miller o Kerouac –només que jo vaig néixer al Frankfurt dels anys cinquanta. I només pots escriure amb fidelitat sobre coses que tu mateix has viscut o t’han passat, la tècnica ve després, sempre que provis amb prou seriositat l’escriptura.”

Materia-Jorg-Fauser-Breu-Edicions

Miller i Kerouac, però també Graham Greene, Chandler, Hammett, Ambler, Ross Thomas, Deighton… Escriptors que cita dins la novel.la i a qui admira. Fins i tot per sobre de William Burroughs, l’abanderat de la generació beat, l’alè del qual sembla que s’escampi per tota l’atmosfera de la novel.la, sobretot per les drogues, l’alcohol i la vida més divagada. Fins i tot li fa una entrevista, però també el desmitifica: “Quan ens va caure a les mans Naked Lunch, a Istanbul, a l’Ede i a mi no ens va agradar. Tant de follar, i a més gairebé només entre homes, ens tirava enrere.” I aquesta divergència es nota, ja que Fauser, malgrat l’experimentació més anihiladora, té un esperit constructiu i projecta la seva ànima sense menjar-se el terra. Així, per exemple, després de flirtejar intensament amb l’heroïna és capaç de deixar-la i tirar endavant.

Més enllà de la disbauxa i la no responsabilitat que viu Gelb, ens encarem a una certa angoixa existencial de no encaixar en el món que li ha tocat viure. Disfruta amb l’alcohol, les drogues i el sexe, i s’alimenta de la vida intensament estripada perquè té un objectiu: ser escriptor. Així, per exemple, tria deixar la feina al Bundesbank i guanyar-se les garrofes com a vigilant nocturn d’una fàbrica, per estar més arran de la vida amb contingut, per deixar que l’ombra de la nit li dibuixi el batec del dia.

La novel.la gira tota ella al voltant d’un lema: “Fes allò que no puguis deixar de fer”. I fes-ho amb tota la naturalitat del propi impuls vital. Les pretensions hi són sobreres perquè encara que puguis fer que una novel.la li canviï la vida a algú, ja ho observa Gelb, res és estàtic: “la vida canviava constantment i tot seguia igual, tant si llegies novel.les com revistes de curses de cavalls, tant si escrivies llibres com si feies la ronda cada nit”. Al final, el que compta és ser coherent amb un mateix, l’única manera d’atrapar la vida per totes les seves costures.

Els diàlegs ens transporten arran de la pell del protagonista i de tot el context cultural i social que li ha tocat viure. Són diàlegs molt vius com les experiències del mateix Gelb. I fidels a una realitat que no necessita gaire faramalla per ser reproduïda, perquè tot té el pes que ha de tenir, el del granet de vida que al final fa la muntanya. Probablement hi té a veure també l’excel.lent traducció d’Ignasi Pàmies, que acobla l’estil de Fauser a un català àgil, natural i molt consistent.

Amb tot, tant Fauser com Gelb sembla que es quedin a mitja ascensió, potser perquè el temps (la sort?) no va acompanyar. Sens dubte Fauser va aconseguir el seu propòsit: convertir-se en escriptor, encara que de moment només en coneguem aquest títol traduït al català.

Tot i que no tan tràgicament, la novel.la ens acosta tant al pensament com a la vida de l’autor. Fauser va morir als 43 anys atropellat en una autopista. I s’especula que anava begut. Acabava de celebrar el seu aniversari en un bar.

Cristina Carbonell – www.eldiario.es

(06.09.13)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter