SÍMBOL 47 d’Anna Gual a Sonograma (29.05.15)

Títol: Símbol 47
Autor: Anna Gual

Símbol47-Sonograma-Labreu

Amb a penes trenta anys, Anna Gual ja ha publicat quatre llibres de poemes, que han assolit un raonable ressò mediàtic i un innegable èxit de lectors. El darrer llibre,Símbol 47 és un aplec de quaranta-set (!) poemes amb un títol que, o pretenia ser enigmàtic o molt evident, però que de seguida remet el lector a l’argent, el símbol de la relació lluna-aigua —el principi femení. I és que la poeta s’immergeix en l’albor simbòlica i enlluernadora del metall amb una poesia brillant, epifania d’una realitat immediata viscuda amb inquietud, amb desig de devorar-ho tot. Això, segurament, fa al lector còmplice d’aquesta poètica. I s’abisma en el llibre per veure’s a ell mateix.

D’entrada, la poesia d’Anna Gual ens incita a reflexionar sobre la inutilitat de les formes de la vida burgesa, i aposta decididament pel canvi moral: “Pujarem amb les galledes / plenes de troncs / només perquè a mig camí / caiguin rodolant avall. // Així assimilarem la renúnica. // Al cim de la set / omplir-se d’aigua la boca. // I escopir-la”.

“Il faut changer la vie”, deia Rimbaud, tot somiant un altre món on fos possible la poesia. I Gual rebla el clau en el poema titulat, justament, Risc: després de descriure el malaltís positivisme postcapitalista “de construir i edificar / i construir i construir i obrir / camins…”, la poeta malda per seguir “llepant la melmelada del ganivent”, és a dir, viure amb el risc de tallar-se la llengua i emmudir, però gaudint del goig del moment, de la revolta, de la vida: “Intuir que el temps és el breu balanceig / una barca amarrada a un port mil·lenari: / ser la boia, / ser el fons marí, / ser el rovell de l’àncora”.

Però Símbol 47 és també un llibre d’amor, una ofrena a l’altre, que hi és present tothora. L’altre, arribat com un llamp, sense avisar, amb un afuat desig de capgirar-ho tot, i que ha donat un nou sentit a la vida de la poeta: “Si existeixo / és per fer-te homenatge”. Llavors el món ha començat a ser: “perquè has vingut / tot ha existit”: tornaveu inconscient, potser, de La voz a ti debida, de Pedro Salinas: “No había nada hecho / nada era nada, aún”, però “el gran mundo vacío / delante de ti estaba”. Llavors comença a imaginar poèticament el futur que és a tocar: “Pintarem un bodegó a quatre mans”. I “fes néixer el que demana ser”. En aquest trànsit amorós, el temps perdà la seva condició anorreadora i s’acomplirà el somni atàvic d’esquivar la finitud. “Les hores s’oxiden quan les carns es toquen”: l’argent també com a símbol de la cupiditat


Sovint es parla de la poesia com una figura privilegiada de l’oralitat, com si fos l’altre cantó —l’oposat— de la prosa. Els poemes d’Anna Gual tenen el do del ritme: els mots ressonen en aquesta “construcció del buit” que és l’escriptura, i donen una particular musicalitat que cal anar a cercar en “l’enrenou brillant al fons del vers”.
El llibre porta un epíleg dens i il·luminador del també poeta Esteve Plantada: un diamant incrustat en aquesta bella joia de plata que és Símbol 47.

 Antoni Clapés (29.05.15)

http://sonograma.org/art/simbol-47/

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter