sobre el Cafè Literari a Casa Orlandai amb LA MALETA de Sergei Dovlàtov (29.03.18)

‘La maleta’, de Sergei Dovlàtov

El passat divendres 16 de març n’Alba Codina Falgàs, llicenciada en filologia eslava i professora de rus a l’EOI de Girona, vingué a la Casa Orlandai per a realitzar el cafè literari sobre La maleta, de Sergei Dovlàtov. La ponència s’estructurà i es desenvolupà de la següent forma:

Primer de tot, Codina explicà el que podríem anomenar la bio-bibliografia de l’autor. Indestriable de la seva obra, la biografia de Dovlàtov és d’aquelles que en si mateixes ja desperten molt d’interès i, de forma encertada, Codina l’explicà extensament. Dir que Dovlàtov és un rus forçadament exilitat de la seva estimada pàtria és quedar-se curt: Dovlàtov va ser fill, amant i amic; estudiant i ciutadà de Leningrad; periodista, guia al Parc Puixkin, guarda d’un camp de presoners a la Sibèria i escultor. I molt més que tot això. Totes aquestes experiències, ens explicà Codina, queden reflectides en les seves obres; sis de les quals poden ser llegides al català gràcies a LaBreu EdicionsEls nostresLa filialLa zonaEl compromísEl Parc La maleta.

Abans d’entrar en l’anàlisi de La maleta, Codina defensà que Dovlàtov, més que un escriptor, era un narrador d’històries. Basant les seves novel·les en fets i esdeveniments de la seva biografia, la narració és sempre en primera persona. La seva tècnica, digué, és més aviat minimalista, de format breu: relats, esbossos o aforismes, així com repleta de l’antídot inherent i indispensable en plena època soviètica: l’acudit que desmunti el deliri quotidià grotesc. Per a ell, «l’humor no és l’objectiu sinó el mitjà, o millor encara, l’instrument per conèixer la vida: si intentes entendre algun fenomen, busca allò que fa riure en ell i se t’obrirà en la seva totalitat».

Cafè 'La maleta'

Assistents al Cafè.

Com en la resta de les seves obres, a La maleta, Dovlàtov explica i observa com viu la gent, i no pas com creu ell que han de viure; no la jutja. Escriu caricatures (molt sovint dels seus amics, familiars i coneguts) dins uns relats que poden existir (i existeixen) de forma autònoma, alhora que dins de cada relat hi ha múltiples micronovel·les, acudits, anècdotes i personatges. La maleta està composada per un pròleg a mode de presentació i 8 capítols que es corresponen als objectes que hi retroba a dins; el llibre és a la vegada el relat de les pertinences que hi ha a l’única maleta que es va poder endur a l’exili i un relat dels records i enyorança dels anys de joventut a Leningrad: «Vaig observar la maleta buida. Al fons, Karl Marx. A la tapadora, en Brodsky. I, entre tots dos, una vida perduda, única i sense preu.» Això és tot el que guarda dels seus anteriors 36 anys?, es pregunta.

Codina va enllaçar cada capítol amb els escenaris on transcorren i amb les reflexions de caire més aviat filosòfic que traspuen de tant en tant entre els seus relats: amb els ‘Mitjons finesos de crespó’, una història sobre contraband i especulació amb aquesta peça de roba, Dovlàtov torna a la Universitat i fa un ràpid resum de la seva vida: l’únic que no ha canviat són els mitjons. Amb les ‘Botines de la nomenklatura’, robades a l’alcalde de Leningrad en la inauguració d’una escultura en la qual ha treballat, Dovlàtov reflexiona sobre el furt en la societat russa («sovint el fet pren un caire metafísic. Parlo de robatoris totalment misteriosos i sense cap objectiu racional. Aquests, n’estic segur, només passen a l’Estat rus») i posa en boca dels seus dos companys escultors una discussió que ben pot ser llegida en clau Capitalisme vs. Comunisme.

A ‘Un vestit prou decent’, on ens explica com aconsegueix un vestit adequat per assistir als funerals en representació de la redacció on treballa, l’autor parla també de la dificultat d’escriure articles lliurement: «de cop vaig sentir nàusees. Què passa aquí? Res no és bo per als diaris. Res del que ens envolta no és bo per als diaris. No sé d’on treuen el temes els periodistes soviètics! Tots els meus propòsits són irrealitzables. No puc tenir cap conversa per telèfon. Tots els meus amics són sospitosos…». Amb ‘Un cinturó d’oficial’, Dovlàtov torna breument al camp de presoners (narrat sobretot a La zona) transportant a peu un reu que és (o es fa passar per) boig a un sanatori. Tot caminant, l’autor reflexiona: «ja sé que la llibertat és un concepte filosòfic. Això no m’interessa. Perquè els esclaus no s’interessen per la filosofia. Anar on vols: vet aquí la felicitat!»

dovlatov-in-ny

Dovlàtov ja en la seva etapa a Nova York [Foto via: Russia Beyond].

Amb ‘La jaqueta de Fernand Léger’, el lector pot apreciar les vides paral·leles entre l’autor i la del seu company d’infància Andrei Txerkàssov, fill d’una família rica i influent amiga del seu fracassat llinatge. Els Txerkàssov tenien també amistat amb el pintor francès Fernand Léger, que «va morir sent comunista, havent-se empassat una vegada i per sempre el xarlatanisme més gran de tots els temps. No es descarta que, com molts artistes, fos imbècil.» A ‘La camisa de Popelín’, explica com coneix la seva segona dona Lena, la seva relació més aviat trista i indiferent i els seus tràmits per a emigrar. Ella, abans de marxar, li regala una camisa produïda a Romania, i ell pensa: «una camisa decent, modesta i de bona qualitat. Visca el camarada Ceaucescu! Però a on he d’anar amb la camisa? De debò, a on?!». En aquest capítol, segurament el més reflexiu, també Parla de com li censuren els seus relats: «l’intel·lectual rus que no ha estat a la presó no val res…» i, per això, ell no vol marxar, perquè d’alguna manera vol patir la repressió (si acabà marxant, fou perquè el règim soviètic l’acabà convidant a fer-ho).

Finalment, amb ‘Un barret d’hivern’ coneixerem el germà de l’autor i entendrem més a consciència com és que, com li diu Lena, «sempre et passen històries fantàstiques…», tot veient-se atrapat en problemes monetaris o en situacions inversemblants per culpad’un amic o familiar. Amb ‘Uns guants per conduir’ (el capítol que més agrada a Codina) veurem Dovlàtov altre cop enredat, en aquest cas per rodar una pel·lícula actuant com a Pere I: «el tsar crida, horroritzat: Què he fet?! Per què vaig fundar aquesta puta ciutat?!» (per visualitzar breus fragments de la pel·lícula, premeu aquí i poseu el comptador del vídeo al minut 12:45; són imatges del documental sobre Dovlàtov чемодан (Txemodan), ‘maleta’ en rus).

Els esdeveniments que envolten la seva mort prematura als EUA fou, al parer de Codina, gairebé com el darrer relat-anècdota que l’escriptor visqué (i no pogué escriure). Morí als 49 anys d’edat camí de l’hospital, dins una ambulància, degut a un atac de cor. La seva primera filla Maixa (fruit del seu primer matrimoni amb Asia) explicà en un documental que conegué el seu pare, precisament, a l’enterrament. Maixa també explicà aquest no cabia dins el taüt i que, de tant que pesava, hagué de ser dut per 6 homes. Com molts altres presents al sepeli també afirmen, Maixa recorda que aquell dia plovia com mai abans havia vist.

Tant dins el torn final obert a intervencions del públic com durant la ponència, també foren tractats altres temes gràcies a les intervencions de les persones assistents. Fou discutit el paper de l’alcohol en la societat russa i comentada la omnipresència d’aquest en els relats de Dovlàtov i la literatura russa en general; es parlà del paper de l’artista en la societat soviètica: d’una banda se li donava un paper preeminent davant la comunitat però, d’altra banda, es trobava amb un encotillament de la seva llibertat d’expressió artística;  i es comentaren també d’altres característiques de la llengua i cultura eslava: la correcta pronunciació de les ‘o’ àtones (que s’han de pronunciar com a vocals neutres) en llengua russa i l’existència del patronímic (com a nom mitjà) en la cultura russa.

Dovlàtov és, segons diuen alguns, «l’últim heroi de l’època soviètica», «un clàssic contemporani». Un autor amb qui no saps ben bé si plorar, riure o plorar de riure; un autor que té clar que «no és perquè sí que qualsevol llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta.»

Per a més informació, consulteu:

‘La maleta’, de Sergei Dovlàtov

Download WordPress Themes Free
Download Best WordPress Themes Free Download
Download Premium WordPress Themes Free
Download Premium WordPress Themes Free
lynda course free download
download lava firmware
Download WordPress Themes
ZG93bmxvYWQgbHluZGEgY291cnNlIGZyZWU=

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter