TOTS ELS CAVALLS Antònia Vicens modula un cant que persegueix la llum de la Paraula

TOTS ELS CAVALLS

Antònia Vicens modula un cant que persegueix la llum de la Paraula

Més que passar el temps, qui va passant som nosaltres, espectadors actius o passius d’aquesta gran tragicomèdia que és la vida. Des del primer plor, se’ns proporciona l’opció de viure, aquest anar passant anys i panys empesos pels fats de la dissort o la fortuna. El món, però, és d’aquells que van a la recerca del seu propi destí més que d’aquells altres que invoquen factors externs com a responsables de les pròpies peripècies existencials. No cercar culpables és una gran lliçó de vida. Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha sabut des de sempre quin era el seu destí. I l’ha cercat fins a trobar-lo. “Mir passar la vida”, ens diu com a arrencada del seu nou poemari: Tots els cavalls (LaBreu, 2017). I a partir d’aquí es van encadenant alguns dels episodis cabdals per a la conformació de la personalitat. N’hi ha que ens condueixen a un passat remot, molt llunyà en el temps, que encara perviuen gràcies al prodigi de la memòria selectiva: anar a robar prunes amb una amiga, partir cap a l’escola, entendre que “El cel pot cabre   dins un bassal / l’infern   pot ser / un llit   amb els llençols / de seda”. Ens impacta puntualment la imatge dels cavalls al galop, els cavalls lliures, fugissers i fonedissos, a l’encalç de la llibertat absoluta, d’una pau salvatge i pura que els poemes reclamen amb una forta càrrega de tensió i d’expiació. El Diable porta una màscara que el converteix en presència invisible però tothora present, amenaçant, que es passeja entremig del viure talment el protagonista que ens parla de la solitud i el temor, de l’excés i l’absència. Antònia Vicens va una passa més enllà de l’evidència i situa el lector lluny de la placidesa i el conformisme. La poeta avança segura entre uns versos d’alt contingut emotiu, carregats d’intuïció lírica, que remouen les entranyes per situar-nos cara a cara amb la vida, enfront de l’abisme.

Pere Joan Martorell (juliol 17)