“Ultracolors” d’Albert Forns a l’arallegim
El periodista Albert Forns és present aquestes setmanes a les seccions de cultura per Albert Serra. La novel·la, no el cineasta (Empúries), guanyadora del Premi Documenta. D’aquest llibre se n’ha dit de tot i més, per això aquest Secret tractarà de l’altre llibre que Forns acaba de publicar, el poemari Ultracolors (LaBreu).
Ultracolors és fruit de l’any i mig que Forns va estar a l’atur després que l’acomiadessin del diari digital on treballava. L’autor va aprofitar el temps de reflexió per tancar-se a la biblioteca del Macba i estudiar monografies i catàlegs. “Són llibres que costaria molts diners comprar. A la biblioteca del Macba s’hi està molt bé. És a l’última planta. És molt privada, normalment hi ha quatre persones. Abans que m’acomiadessin ja hi anava, a l’hora de dinar. També m’escapava a la de la Fundació Tàpies. La biblioteca del Macba és com un espai de coworking . Fins i tot pots deixar-hi l’ordinador amb tota tranquil·litat”.
A Ultracolors va quallar part de la tasca formativa de Forns. Agafava aleatòriament llibres de les prestatgeries i aquells creadors que l’inspiraven acabaven protagonitzant els poemes. El meu favorit és el dedicat al cineasta Hou Hsiao Hsien: “Platges que esperen una autopista / per assaltar-me a mig avançament, / tercer carril, camions i arbres, / posem Vallgorguina, / plantacions senceres de pollancres. / I penso sí / i què carai, vinc a buscar-te, / vermells al cel de la Guaiana. / Llavors la teva manera de negar-me, / tan elegant i taxativa / -perdona, ho havia oblidat, / de vegades oblido sense voler- / i insistentment sirenes”. Forns té una dèria amb el color vermell: li fa cosa exposar les qüestions de l’amor explícitament. Podria semblar queco i per això empra diverses tonalitats i metàfores per parlar-ne.
Forns confirma que amb Albert Serra ha guanyat notorietat, i que la novel·la és una feinada de tres anys, però que la poesia està més lligada a la seva manera de ser. “Cada setmana escric versos del que m’ha cridat més l’atenció. Potser de tres pàgines en descarto dues. Però és en la poesia que m’hi reconec”.
Cristian Segura arallegim (06.04.13)
