I he de dir el mateix que amb la ressenya de Els noisde Toni Sala, ull! Alerta! Pot semblar un llibre petit de mida, però que això no us enganyi.
La literatura actual està plena a vessar de llibres que expliquen algun tipus de ruptura, normalment una ruptura cap a la trentena-quarentena i que té com efecte més espectacular el trencament de la parella i tot el que això representa per un dels protagonistes, i aquest llibre va d’això, i no era una cosa que animés especialment, i això sumat al punt de vista femení que poques vegades em resulta convincent en els llibres (no és misoginia, estaré encantat de canviar d’opinió).Però en aquest cas l’autor aconsegueix que la protagonista no es perdi en disquisicions i que actui quasi sense pensar, com si no hi hagués un pas intermig entre “vull fer això” i “fer això”, acció directa i lleguatge també directe, sorprenentment directe per una protagonista femenina (no és misoginia, estaré encantat de canviar d’opinió, i no aniré repetint aquest parèntesi a cada moment).
La protagonista es desmadra (en tots els sentits), com una mena de vàlvula d’escapament. No ajuda gaire que després de la ruptura que ha provocat ella el marit estigui de fàbula i feliçment aparellat i ella no. I a més a més hi ha la filla, una mica una bala perduda que fa el que vol des de… sempre, clar que el divorci de sons pares l’ha agafat amb els 18 més que complerts o sigui que tampoc hi ha trauma. La Neus (que així es diu la protagonista) sembla tenir la seva vida perfectament controlada i descobreix que no, que en un sol moment tot se’n pot anar en orris de la manera més estúpida i més sense motiu. I passa i ens deixa glaçats i rellegint les darreres línies en pla “no pot ser que estigui passant això” i sí. D’acord tot això és una mica críptic però és això o explicar tooooot el llibre, i cada cop intento donar menys espòilers. I si només fos ella, però no, tothom al seu voltant sembla no ser el que sembla.
El llibre pot no agradar, difícilment deixarà algú indiferent, com en el llibre de Toni Sala que deia abans, i aquesta, virtut aquest “no deixar indiferent” és de les millors coses que poden dir-se d’un llibre. He estat pensant si posar-hi l’etiqueta d'”ERÒTICA EN CATALÀ”, però no, tot i que hi ha escenes completament explícites no és ben bé un llibre eròtic.
