Per als que durant molts anys vam prioritzar el coneixement d’obres musicals respecte al d’altres manifestacions d’això que coneixem com a Humanitats, cert és que algunes referències indiscutibles de la literatura nordamericana, com ho pot ser un Francis Scott Fitzgerald (1896-1940), les vam conèixer, per dir-ho d’alguna forma, d’esquitllada o de manera força grotesca i estranya. Clar que una cosa és haver-ne sentit a parlar o llegit el seu nom alguna vegada i una altra, força diferent, haver llegit a consciència l’obra d’un autor. La meva manera de conèixer Francis Scott Fitzgerald va estretament relacionada al visionat de l’extraordinari film de Jaime Chávarri (1943) El desencanto (1976) on apareixia un Juan Luis Panero amb alguna copa de més, cosa gens estranya en ell, on mostrava les fotos dels seus escriptors de capçalera: Kavafis, Jorge Luis Borges, Albert Camus i Francis Scott Fitzgerald. Després d’anomenar el seu nom, no es podia estar-hi d’afegir: «alcohólico. As myself….».
Introduir-se en la lectura d’El gran Gatsby ja no és tan sol un exercici de lectura de la més gran novel·la d’un dels representants més brillants de l’anomenada Generació perduda, segons Hemingway «el millor de tots nosaltres», sinó una invitació implícita a realitzar un exercici de projecció sobre el nostre present. Ho hem de dir quan abans millor: la força arquetípica de la història és susceptible de trobar la seva correspondència en el nostre present actual. ¿O no és veritat que vivim en una època hedonista abocada a les ambicions desmesurades i a la desesperació vital per la fi d’un estil de vida?
Tenim ara, a Catalunya, una gran oportunitat de retrobar-nos amb la coneguda història de Jay Gatsby, aquell home que ho té tot des de la dimensió externa, però no des de l’esfera dels seus secrets més amagats que són els que expliciten el misteri que envolta la seva vida entroncat per una obsessió silenciosa que amarga la seva vida. Un no pot deixar d’adonar-se que mai com, en aquesta època tragicòmica com la que vivim, ha estat tan adequat i necessari rellegir El gran Gatsby. I per fer-ho possible, exquisidament, LaBreu Edicions acaba de publicar-ne una edició amb una traducció de Ferran Ràfols Gesa que, a judici del sotasignant, està condemnada a reemplaçar la referencialitat que fins ara tenia la de Ramon Folch Camarasa. I no pas per menysteniment de la de Folch sinó per l’adopció de Ràfols d’un estil viu, desimbolt i amb ritme que reflecteix i presenta a la perfecció la tragèdia que palpita al darrere de la novel·la. La seva lectura ens insta, de fet, a posar-nos a reflexionar en aquells fragments fitzgeraldians que, tanmateix, extrets fora del context original de la novel·la, són autèntiques perles de saviesa i situen a Scott Fitzgerald com un autor lúcid i profund. Com ja ha dit algú: algunes de les seves frases queden enregistrades per sempre a les nostres memòries. Possiblement, una de les més conegudes és la que trobem just a l’inici de l’obra:
«Quan tinguis ganes de criticar algú, recorda que no tothom ha tingut els privilegis que has tingut tu».
Només aquesta sola frase ens dóna per meditar-hi i reflexionar-hi durant una bona estona. I possiblement aquesta estona esdevingui la pedra angular ja no tan sols per ajudar-nos a desxifrar el sentit últim del Gatsby sinó també del nostre present. La lliçó és clara: quan critiquem hauríem de tenir en compte com l’altre no ha disposat dels nostres privilegis, de les mateixes oportunitats o, fins i tot, de la capacitat de conèixer la pròpia frase. I és que com se’ns assegura unes línies més avall de la frase: «Cal una esperança infinita, per guardar-se de fer judicis…».
Quan falten pocs anys per al cententari d’aquesta novel·la, l’esmentada editorial dins la seva intensa i apassionant col·lecció de «la intrusa», ens llega la magnífica edició d’un veritable clàssic que el crític i premi Nobel T.S.Eliot ja va definir com «el veritable primer pas endavant fet per la narrativa nordamericana des de Henry James». Llegir aquesta edició desperta una empatia i un reconeixement majúsculs al seu traductor i a la seva editorial. La nostra enhorabona!
Oriol Pérez i Treviño a NoSoloCine (09.10.21)
https://www.nosolocine.net/una-gran-traduccion-de-el-gran-gatsby-por-oriol-perez-trevino/
