VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Lletra de Resistència (03.06.20)

La Míriam explora els llindars del sacrifici, tota ella carn tèbia de final d’una primavera que ha vençut l’hivern amb vermell de Rússia als llavis. No tingueu por de convertir el somni en dubte, perquè els dubtes són àmfora, abrigall i finestral dels savis. La Míriam desneix com una mala cosa i encabat, cerca els companys de viatge amb qui conjuga una parla nova. I amb aquest llenguatge metzinós esbudella els secrets del buit. I si ens acabem? Hi haurà llum o serà de nit per sempre més? No busqueu res més enllà del viure. L’absurd delit de la flama travessa la nostra pell i ens confon. Ja només ens queda el cos i una veu mig apagada que ens diu que ara és el moment de persistir.

R.