Villon, François

03f/21/prst/15458/04

François Villon (François de Montcorbier o François des Loges, 1431-1463?), és un dels grans poetes de la literatura francesa i en opinió de molts el més important del segle xv. D’obra essencialment autobiogràfica, tanmateix la seva vida se’ns presenta plena d’incerteses i llacunes fins al punt que no se sap del cert la data i el lloc de la seva mort. Les últimes notícies que se’n tenen el situen fugint de París a principis de 1463 després d’haver-se-li commutat la pena de mort a la forca per una de deu anys de desterrament. La seva obra no serà coneguda fins el 1489, quan Pierre Levet, un llibreter de París, la publicarà impresa en la que serà, sens dubte, una de les primeres grans manifestacions de l’era Gutenberg.

            El mite de Villon es comprèn amb escreix si llegim la seva obra bastida amb una sinceritat colpidora i una subjectivitat fora dels cànons literaris de la seva època. La franquesa i la ironia amb què escriu els poemes representen un retaule viu i força versemblant de la societat francesa i parisenca posterior a la Guerra dels Cents Anys, alhora que ens aporta una nova mirada sobre els motius de la cultura clàssica i medieval. Més que un renovador formal de la poesia del seu temps, Villon és un innovador en el tractament dels temes i es mostra descaradament original i iconoclasta respecte de tota la tradició cortesana que el precedeix. Juntament amb Cecco Angioleri i Rutebeuf, se’l considera un dels pares dels «poetes de la mirèria» i un clar antecedent dels simbolistes, Rabelais va ser un dels seus primers admiradors i divulgadors, i la seva petja la trobem del cert en Théophile Gautier, Verlaine, Rimbaud i Tristan Tzara, entre molts altres. LaBreu edicions ens ofereix de la mà d’Andreu Subirats aquestes monumentals versions de totes Les balades (Alabatre 23, Labreu 2010), algunes de les quals, com és el cas de les «Ballades en jargon» («Balades en argot»), no consta que hagin estat abans traduïdes a altres llengües romàniques. La traaducció es complementa amb un aparat de notes del mateix Andreu Subirats, que situen i ajuden el lector a familiaritzar-se i poder, així, fruir d’un dels grans clàssics de la literatura de tots els temps.

Categoria: Autor  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter