Magistral ressenya de Sam Abrams sobre «El talent»: Quo vadis, Georgius Nopca?
El gran Sigmund Freud afirmava categòricament que no existien els acudits. Els acudits no tenien mai la finalitat de fer broma. En el fons, els acudits eren molt seriosos, encara que fessin riure d’entrada. El dictamen del doctor que Navokov anomenava el xarlatà vienès es un punt de partida perfecte a l’hora d’abordar críticament [...]
“Aquest llibre és únic i solitari”. Ressenya de Pere Guixà de «Dins d’una campana de vidre», d’Anaïs Nin
Anaïs Nin és coneguda sobretot pels seus diaris i les cinc novel·les “contínues”, com ella les anomenava, entre les quals hi ha Una espia a la casa de l’amor (1954), que Labreu edicions va publicar l’any passat. Ara, del mateix segell, ens arriba aquest recull de contes, publicat el 1944. Aleshores el llibre va passar desapercebut per [...]
«Au, va, va, va, que ja hi som», Julià Guillamon sobre «El talent» de Jordi Nopca
Tothom que ha viscut en contacte amb el món literari i ha conegut editors sap amb quina alegria, d’un dia per l’altre, et presenten nous talents. jo encara recordo quan en Miquel Alzueta va aparèixer amb aquell llibre que es deia Amorrada al piló. No sé si quan va començar a escriure El talent [...]
Lluís Calvo guanya el premi de la Crítica Serra d’Or amb el seu poemari «Estiula». Enhorabona, Lluís!
Enllacem la notícia que va donar Vilaweb sobre els premis de la Crítica Serra d’Or d’enguany. A LaBreu edicions estem d’enhorabona: Lluís Calvo ha guanyat el premi al millor poemari del 2012 pel seu Estiula. Moltes felicitats, Lluís!! Els Premis de la Crítica Serra d’Or 2012 a obra publicada l’any anterior han distingit la novel·la [...]
Bellíssima ressenya de Marina Espasa sobre «Dins d’una campana de vidre», d’Anaïs Nin, al diari Ara
Molt alerta amb aquest llibre. Hauria de dur estampada la paraula fràgil a la coberta, perquè només amb el títol -Dins d’una campana de vidre – no n’hi ha prou. És un llibre tan delicat com un got de vidre on hi dipositéssim, amb tota la cura del món, un glaçó, i el contacte amb [...]
Cinc estrelles per «El compromís», de Serguei Dovlàtov. Marià Veloy en parla a Time Out (mes d’abril)
M’agrada la paraula amb què la contra d’aquest llibre defineix la manera com Dovlàtov redactava les seves peces periodístiques, “tantsemenfotisme”. I no només perquè és una paraula que obre tot un paisatge —per mi: un carrer de poble de mar al migdia amb un home colrat pel sol—; sinó perquè té una certa qualitat moral, [...]
Ramon Boixeda ressenya «La trama perfecta» de Daniel Busquets per a Barcelona Review
LA TRAMA PERFECTA Daniel Busquets laBreu edicions Barcelona, 2011 La trama perfecta, de Daniel Busquets(en català, laBreu edicions, 2008; en castellà, Editorial Ómicron, 2010) és un poemari sorprenent, particular, enigmàtic, que aflora i es modela en un teixit consolidat a base d’anys i d’esborrar i corregir. Un llibre coral de caràcter minimalista, gairebé epigramàtic i [...]
Joan Todó parla de «Galtes de Perdiu», d’Andreu Subirats, en la seva presentació a Tortosa
Joan Todó (Los fòssils (al ras) i A butxacades) va escriure aquest meravellós “discurs a la nació” que va llegir durant la presentació a Tortosa del llibre de Sito Subirats (Galtes de perdiu), que ens plau reproduir a continuació. Bon vespre, suposo que em disculpareu si en comptes de dirigir-me a vosaltres llegeixo estos fulls. [...]
El blog The Daily Avalanche parla del llibre «Un altre got d’absenta», de Tina Vallès.
A casa sentim una debilitat especial per les maneres literàries de la Tina Vallès i, per tant, l’anunci d’un llibre seu sempre és un goig anticipat. Tant és així que jo, que no sóc gens de Mortadelo, estic temptat a comprar-me la seva darrera aventura “Londres 2012”, només pel fet que la Tina l’ha traduïda al [...]
“Literatura de línia clara”. Lluís Llort ressenya «El talent», de Jordi Nopca [El Punt Avui]
En pocs mesos s’han estrenat tres autors, com a mínim, amb obres ben escrites, sorprenents, fresques, intel·lectuals, divertides i amb una història d’amor en un món peculiar. Tres joves que es nota que han llegit molt abans de decidir-se a escriure. Fa pocs mesos va ser Marià Veloy amb Königsberg, una magnífica novel·la que beu [...]
«Entrevista a Jordi Nopca». Oliver Villanueva entrevista a l’autor d’«El talent» [Butxaca]
Jordi Nopca (Barcelona, 1983) debuta amb El talent, una novel·la d’aventures llibresques i editorials que ha tingut a la nevera des de l’any 2007 i que ara publica LaBreu. La nostra conversa és plena de digressions que no han superat la tisora final En tant de temps, imagino que la novel·la ha canviat molt… [...]
«Aventuras metaliterarias». Laura Fernández parla amb Jordi Nopca sobre «El talent» [El Mundo]
Jordi Nopca debuta como novelista con ‘El talent’, la trepidante historia de una pareja decidida a convertir su pequeña editorial, Edicions del Cocodril, en el sello del momento. Para ello, cuentan con la ayuda de un detector de talento capaz de señalar por la calle al próximo Thomas Pynchon. Laura Fernández El increíble detector de [...]
«De la puça al pugó», crònica del pas de Josep Pedrals i el seu Anna Tirant Tour per Santa Coloma de Farners [El Punt Avui]
Convocat per El Procés, delerós de verb i romanço, va omplir el públic el Vent d’Aram de Santa Coloma, la de Farners, dissabte al vespre, per escoltar amatent i atent les facècies d’Anna Tirant, resultat interessant i constant, en què l’actant és fruit del fruir peripatètic de Quim Porta i el poeta Pedrals, culpable confés de [...]
«Un nedador solitari travessant el món», una excel·lent ressenya de David Madueño sobre «L’enunciat», de Josep-Ramon Bach [Quadern de les idees, les arts i les lletres]
Més deslliurat que mai de complexos i de prejudicis poètics, més singular que cap altre poeta del moment, Josep-Ramon Bach compendia en el seu darrer llibre un conjunt d’idees i pensaments disposats a fer la guitza i a donar joc als lectors de ments obertes Tot i que els orígens de l’aforisme es remunten al [...]
Qui s’ha menjat la mà del capità Garfi? Josep Lambies conversa amb Jordi Nopca sobre «El talent». [Time Out]
Qui s’ha menjat la mà del capità Garfi? Jordi Nopca publica la seva primera novel·la, ‘El talent’. En Josep Lambies el treu una estona del zoològic, perquè li toqui l’aire En Jordi Nopca em ve a trobar a les escales de l’església de la plaça de la Virreina. L’he citat allà perquè després de llegir [...]
“Fenomenologia de l’anar fent”, article de Sebastià Alzamora sobre «El romanço d’Anna Tirant», de Josep Pedrals
Fenomenologia de l’anar fent SEBASTIÀ ALZAMORA Diari ARA 17.03.12 Doncs resulta que ahir al matí agafo un avió cap a Palma i hi coincidesc amb els poetes Enric Casasses i Josep Pedrals, que fan cara de diürns mentre enfilen cap a l’illa perquè hi tenen un bolo. I en Pedrals somriu i em diu “T’he de donar [...]
“Entre bastidors”. Una ressenya de Pere Calonge sobre «El compromís», de Serguei Dovlàtov
Vet aquí la fantàstica ressenya sobre El compromís, de Serguei Dovlàtov que signa Pere Calonge. Una ressenya que és un must! Dovlàtov és l’únic home amoral entre els nostres coneguts. Amoral —que no immoral— en el sentit que no jutja els seus personatges, canalles sense condemna. No els divideix en bons i dolents, [...]
“El mètode de la natura”, una espectacular ressenya d’«Estiula» de Lluís Calvo, que signa Víctor Obiols pel diari “Ara”
Labreu Edicions, que té poc més de cinc anys de vida, s’està convertint en l’editorial de referència pel que fa a poesia: amb un ull posat, com poques fan, a les noves fornades que prometen, atenta als consagrats –tant canònics com marginals– que, encara que sembli mentida, de vegades tenen dificultats per publicar, i amb [...]
«L’enunciat», de Josep-Ramon Bach, segons Ricard Mirabete.
Ricard Mirabete ha escrit una magnífica ressenya de L’enunciat, de Josep-Ramon Bach, en el seu blog. Ens fa molt feliços que així sigui, i ho pengem aquí per a tots vosaltres. No us perdeu el seu blog! L’ENUNCIAT Josep-Ramon Bach Labreu Edicions Barcelona, 2011 La creació literària ens porta cap a frases magnífiques i versos [...]
El què i el per què de «Vulcano», de Max Besora (Guía del Ocio)
Guía del Ocio ens explica el què i el per què de Vulcano, de Max Besora Vulcano de Max Besora Qué: En Sant Pancraci del Paradís han marchado todos, sólo queda un volcán a punto de estallar y un apático gruñón, diferenciado de un loco en que él no lo está, que diría Dalí, y determinado a seguir [...]
