L’AIGUA. Marc Romera

 


Títol_ L’aigua

Autor_ Marc Romera

Pròleg_ Felip Costaglioli

Col·lecció_ Alabatre, 15

Pàg_80

PVP_ 13 euros

ISBN_978-84-937152-3-6

 

Marc Romera (Barcelona, 1966) és professor de llengua i literatura i editor. Fins a dia d’avui, però, ha exercit un munt de tasques de les que destaca el seu pas per la restauració, creant els restaurants “La Pianola”, a Palafrugell i “Ràdio Ohm”, a l’Eixampla barceloní, on ha intentat combinar la cuina amb tota mena d’esdeveniments artístics i literaris. També s’ha dedicat a la col·laboració radiofònica, exercint la crònica esportiva en vers en clau satírica a RAC-1 i portant una secció d’actualitat literària al programa Tendències d’Àngels Bronsoms a COM Ràdio. Així mateix, va exercir fins fa poc la crítica literària al Quadern d’El País i col·labora, també en aquest sentit, a la revista Caràcters.

Fins ara publicat els llibres de poesia:

  • Genolls de fum (Llibres del Mall, 1988. Premi Amadeu Oller)
  • Disfresses (Columna, 1989. Premi Martí Dot)
  • La mandra (Columna, 1994. Premi López-Picó)
  • La mel (Cafè Central/Eumo, 2002)
  • La pau del cranc (Empúries/Ed.62, 2002, Premi Gabriel Ferrater)

i els de narrativa:

  • Mala vida (Angle, 2002, novel·la)
  • Amanida d’animals (Angle, 2004, contes)
  • La intimitat (Empúries, 2008, contes)

Segons el Diccionari de la Literatura Catalana, «la poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida», i el punt de partida d’aquesta nova entrega és el de l’aigua com a element generador de llenguatge que alhora ha estat utilitzat hermenèuticament o simbòlica com a element generador de vida en la major part de la poesia universal, però també com a element que simbolitza altres intencions en poètiques més personals i que Romera canalitza i reutilitza en la seva poètica de la vampirització i transformació del que ja ha estat escrit, esdevenint així, els seus poemes, un constat homenatge críptic als seus referents intentant-ne l’assimilació a un llenguatge propi on la verbalitat rivalitzi en pes amb el sentit sense deixar de complicitar-s’hi. La poesia de Romera juga així a l’equilibri entre una certa cripticitat i un discurs quasi narratiu i més entenedor, acostant el seu llenguatge al del salm o l’oració ecumènica, i en destaca l’assoliment d’un llenguatge propi que el distingeix a l’instant de qualsevol altra veu poètica i que el consolida una vegada més com un dels poetes a l’ombra més interessants de les nostres lletres contemporànies.

D’ell han dit:

…val la pena apuntar Romera a la llista dels noms a seguir (…) [els seus poemes] assoleixen l’equilibri entre veu i llenguatge dialogals, voluntat i esforç poètics i el deixant d’insatisfacció pel viure de sempre. (Jaume Subirana)

Hi ha en el llibre una idea molt pensada de conjunt, unitat o cercle (…) en la seva perfecció, que no estem acostumats a veure en poetes catalans d’ara (joves o més granadets). (Joan Ferraté)

Valent-se d’un llenguatge savi, i, per això mateix, agosarat i astut quan cal, l’autor aconsegueix escriure uns poemes que estableixen de seguida una plaent complicitat amb el lector. (Àlex Susanna)

La violència gratuïta, l’erotisme, el cansament moral, la guerra contra l’imperi de les aparences, la tonteria (de vegades subvencionada) de molts poetes, la Barcelona del Raval, la de les botigues de pakis; la mediocritat de tants personatges que ens envolten: la de Romera és una literatura de denúncia. (Jordi Llavina)

Un dels autors actuals amb més ofici. (Jordi Capdevila)

Romera es un autor que desde sus primeros versos no ha parado de crecer, y que ha conseguido una espléndida madurez con La mel y Mala vida. Mala vida es, en definitiva, literatura. Y de la buena. (Julià Guillamon)

…Marc Romera, autor de una de las mejores novelas de los últimos años: Mala vida. (Pere Guixà)

un estil que sembla congestionar-se i hipertensar-se i que sempre sol culminar en uns bellíssims esclats d’impaciència estilística, com si les veus ocultes de la ciutat conduïssin el discurs, sense fatiga, cap al grotesc i la neurosi. (Ponç Puigdevall)

L’estil aparentment planer de Romera és inquietant. (Simona Škrabec)

Romera remena, amb vigoria i sense miraments, els orinals de la merda més negrosa, més irreversible i més despreciable i col·loca obertament en el punt de mira de tothom la constatació de les buidors més severes que s’han anat instal·lant a totes les cases ─externes però sobretot internes─ sota el nom d’una il·lusòria felicitat a ultrança. (Roger Costa-Pau)

la literatura de Romera té alguna cosa d’inquietant en aconseguir que, des de l’ascetisme exterior que practica,acabem veient com l’autor ens roba l’ànima, la cartera, el jo interior i la nostra pròpia intimitat i se’n riu, burleta, des de l’altre costat de la vorera. Romera aconsegueix en un sol relat (…) estripar tots els llibres d’autoajuda escrits i per escriure, sepultar el refranyer, trastocar terapeutes, lapidar bruixes i curanderos i deixar en la més miserable evidència tots els consells d’amics i topicassos de poeta. Una meravella, tu. (Albert Forns)

Deixa un comnetari