dels discursos de presentació del llibre GENERACIÓ (H)ORIGINAL a l’Horiginal (18.10.17)

1.FERRAN GARCIA

senyores, senyors, poetes, infiltrats i gent de mal viure,  autoritats si n’hi ha, còmplices tots,

BONA NIT I BENVINGUTS A UNA ALTRA JORNADA HISTÒRICA

però especialment als irresponsables  que s’han (i ens han) embarcat  en aquesta aventura: Gràcies Marta i Dídac per l’empenta i la tenacitat i també gràcies a les institucions que ens han recolzat: la ILC (actualment a la UVI) i l’Ajuntament de Barcelona, (Marina Espasa, Barcelona Literatura),coeditor amb laBreu edicions com no podia ser d’una altra manera del llibre que avui celebrem.

Sempre recordarem aquestes dates.

Que feies, on eres l’octubre del 17? ens preguntaran d’aquí uns anys

– assaltant el Palau d’hivern?

– No pas! estava celebrant la publicació del llibre G.H.

Avui celebrem la culminació d’un projecte que ens ha fet visibles, que materialitza el que quedarà de nosaltres i ho celebrem amb la satisfacció d’haver arribat fins aquí.

Un projecte que ara arriba al final d’una etapa  (per ells no. amenacen amb passejar l’exposició en una gira mundial)

Per a mi és el final d’un cicle. Com deia en Núñez: “Ya se puede morir”.

Un bell morir tota una vida honora.

L’horiginal, és (ha estat) un combinat amb els ingredients justos i qualsevol alteració de les proporcions per mínima que sigui produirà un efecte diferent. millor o pitjor ves a saber, però tota una altra cosa.

Un equilibri delicadíssim, una filigrana mecànica, un cúmul d’impossibilitats, una confluència insòlita.

Quant d’atzar ha calgut perquè s’aguanti aquesta provisionalitat permanent? aquesta transitorietat que s’eternitza?

En tot cas, una trajectòria llarga que dona per a molt. I resulta que jo hi he estat però no ho sabia!

Me n’he adonat ara quan aquest parell d’emprenedors insignes ens han posat el mirall al davant.

Ara sabem que l’horiginal ha estat una peça important, una quasi estructura d’estat a la que hem dedicat els nostres esforços gairebé sense adonar-nos-en i, amb tota la immodèstia de que som capaços també sabíem que algun dia se’ns faria justícia ( o seriem ajusticiats!)

O sigui que, d’acord, ja ens agrada aquesta recompensa inesperada : tot coincideix en el nostre  minut de glòria, fins i tot el temps plujós, ha volgut col·laborar en aquesta tumultuosa festa sorpresa!

Nosaltres ens  hauríem conformat alguna coseta senzilla, algun petit reconeixement, no sé .. una pensió vitalícia, una placa en una plaça sense patinadors, un país tranquil, una conselleria emèrita, un compte a panamà, un unes línies a la wikipèdia…

Ara, he de dir n’heu fet un gra massa amb totes aquestes  setmanes de celebracions poètiques. La ciutat viu un estat d’eufòria cultural que no s’havia vist des dels dies del fòrum 2004,  amb les masses desfermades, fent performàncies, omplint els carrers de joia i de festa i de colors,  de sessions de percussió improvisada, de llumetes, de tractors, de cues de gent intentar posar els seus haikus a la bústia, i els poemes visuals per les parets. I gent que s’escriu cartes! recuperant un vell costum que gairebé s’havia perdut. I encara gent que malda per practicar l’art del diàleg tot homenatjant al gran Armando- Matias Guiu, gloriós inventor dels “Diálogos para besugos”

En fi tot un festival amb de poesia al carrer i a totes hores gràcies a  la publicació de la Generació H. Això, de veritat, és molt d’agrair  però ens sembla  completament desproporcionat.

Feu el favor de desactivar-ho d’una vegada. Ja som llibre. Ja hem guanyat.

2. Jaume C.Pons Alorda

Estimada bona gent,

Molt bon vespre,

Segurament aquesta és una de les nits més importants de la nostra vida. Potser per això estem una mica nerviosos. Per a mi és un honor i un goig poder estar aquí avui per parlar, entre altres persones afortunades, de la importància d’aquest espai ja mític, l’Horiginal, i d’aquest llibre també mític, GENERACIÓ HORIGINAL, a càrrec de Marta Huertas i Dídac Rocher amb LaBreu Edicions.

No és inhabitual que un bar esdevingui eix històric de la literatura, de les generacions, de grups i de grupuscles en diferents terrenys artístics. Cabaret Voltaire de Zurich, Café Gijón de Madrid, Els Quatre Gats de Barcelona, només per esmentar-ne uns quants. Aquests foren els bressols de molta gent que ens va il·luminar amb el seu esclat, de la mateixa manera que l’Horiginal i GENERACIÓ HORIGINAL són una guia i un testimoni d’un moviment extraordinari de les lletres catalanes, un moviment que ha sorprès fins i tot els mateixos organitzadors: Meritxell Cucurella-Jorba, Gigi Marzullo, Manel Pérez, Ferran Garcia, Josep Pedrals i Núria Isanda.

I això és així perquè, per a molts de nosaltres, l’Horiginal ha estat el que havíem somniat com a autèntica vida literària: però millor, perquè no era un somni, ni lectures, ni imaginacions sinó que era real, i els nostres inicis, els nostres desenvolupaments, s’han anat fent aquí cada setmana, i gràcies a l’Horiginal.

Perquè per entendre el desenvolupament de la literatura catalana a finals del segle XX i a principis del segle XXI s’haurà de recórrer, es vulgui o no, a la història secreta, i no tan secreta, de l’Horiginal, una història que ara queda fixada per a les generacions del futur a partir d’aquesta meravellosa feina que és el conjunt de fotografies i de textos de GENERACIÓ HORIGINAL, que veu la llum gràcies a LaBreu Edicions, una editorial que precisament va néixer, patir, prosperar i glorificar-se entre aquestes parets.

Aquí hem recitat, hem presentat obres literàries de tots els formats: llibres, revistes, fanzines, CDS, videoclips, catàlegs, fins i tot novel·les que convertien l’Horiginal en un espai llegendari.

Aquí hem rigut, hem plorat, hem discutit, hem fumat i hem deixat de fumar, i ens hem queixat, però també hem celebrat notícies precioses.

Aquí ens hem preocupat pels estats de salut de na Núria i d’en Ferran quan semblava que no se’n sortirien perquè estaven ben fotuts, i aquí estan, com dues Santes Pasqües, més joves i més vius que mai.

Aquí hem cridat de ràbia quan varen tancar aquest espai a l’any 2010 i semblava que no tornarien a obrir. Però no, i aquí estem de bell nou, en un espai que ha canviat i que ara és La Rubia.

Avuí hem dit que havíem perdut o guanyat premis, i aquí hem dit que hem començat llibres, acabat llibres, abandonat llibres, publicat llibres.

Aquí hem fet recitals, festivals, exposicions, xous, performances, entrevistes en viu o presentacions de vídeos eutròfics. Aquí hem vingut quan estàvem sense parella, a veure si aconseguíem xingar, per després venir casats i embarassats i amb criatures.

Aquí hem fet que el públic torturés els poetes amb armes de destrucció massiva; aquí hem inflat matalassos inflables amb consoladors; aquí hem estat escenari de filmació del desaparegut programa L’HORA DEL LECTOR; aquí hem deixat que Lluís Llach presentés el Premi Miquel Martí i Pol atorgat a Sílvia Pérez Cruz; aquí hem vist créixer els fills taronja de David Ymbernon; aquí tenien el seu despatx Abel Cutillas i Isabel Sucunza quan preparaven l’obertura de la Llibreria Calders; aquí han recitat poetes de tots els Països Catalans i de Països Estrangers; aquí hi ha hagut gent que no ha recitat mai i que no hi recitarà mai, Joan Margarit va per tu!

Aquí hem conegut amors i amants, aquí hem perpetuat passions o crims, aquí ALGUNS han follat, la gran majoria NO, i hi ha hagut enamoraments, odis viscerals, casaments, naixements i divorcis. Alguns pensàvem que no ens discutiríem mai i ens hem acabat discutint, i també alguns ens hem acabat distanciant, com passa amb el temps. Però també hi ha hagut temps per a reconciliacions i retrobades.

Aquí hem gaudit, hem patit, hem bramat, hem cridat, hem recitat per a quatre rates i hem gemegat per a multituds, aquí hem fet el ridícul i aquí hem estat com déus.

Aquí hem patit les morts de grans mestres, grans mestres que venien i varen convertir aquest espai en un refugi i en un temple, en la seva gran casa, és el cas de Carles Hac Mor, de Benet Rossell i de Francesc Garriga. Aquest llibre GENERACIÓ HORIGINAL també els immortalitza.

Aquí, entre tots, però sobretot gràcies als seus responsables, hem construït un ESPAI ÚNIC AL MÓN. Possiblement l’únic lloc del planeta que cada setmana, cada setmana, durant 17 anys ha estat escenari per propulsar actes poètics. Una fita que és inigualable i que pot perforar tots els Llibres dels Rècords Guinness. L’Horiginal ha estat el nostre laboratori i el nostre triomf col·lectiu, un exemple més de com la cívica societat civil catalana és capaç d’aconseguir miracles inqüestionables, miracles que presenciem avui cada dia en aquests temps caòtics però preciosos. L’Horiginal i el llibre GENERACIÓ HORIGINAL són un pur exemple multidisciplinar, transversal, eclèctic, transgeneracional, generós, responsable, professional i preciós, són un punt d’encontre, de creació i de propagació. I nosaltres, els que l’hem erigit, som història de la vida i de la literatura d’aquest país. Aquest llibre ho demostra, ho constata, i esdevé un testimoni immortal, perquè els llibres no moren mai.

L’Horiginal ha estat, és i serà casa nostra, sempre, passi el que passi. I les nostres mares no s’hauran de preocupar mai de res perquè aquí tenim la nostra altra mare, Núria Isanda, Madona des Caparó, i aquí tenim el nostre altre pare, Ferran Garcia, l’Escultor de les Nostres Ànimes i Conjurador d’aquestes sessions, i aquí tenim els nostres enemics, els nostres amics, els nostres amors, els nostres amants, els nostres germans. Qui no sigui fidel a aquests orígens perdrà la seva identitat natural. Perquè aquí hem nascut i aquí morirem.

Mentrestant, però, seguim endavant!

Perquè la vida continua.

I perquè el combat continua.

I esdevenim, ara ja, per sempre, amb orgull i clarividència, la definitiva GENERACIÓ HORIGINAL.

3.Anagrames de Joan Todó i Josep Pedrals

ANAGRAMES SOBRE ELS NOMS DELS RETRATATS

DEL PROJECTE “GENERACIÓ HORIGINAL”

Albert Forns                           FORREN BLATS

Andreu Galan                         LA DUNA NEGRA

Andreu Subirats                     SATAN DIU “BURRES!”

Anna Aguilar-Amat               UNA TRAMA GAI ANAL

Anna Ballbona                       NO BALLA BANANA

Anna Gual                              UNA NALGA

Anna Pantinat                        PINTANT “NA-NA-NA”

Antoni Clapés                        NO CITA PENALS

Benet Rossell                         SENS EL BRÈTOL

Blancallum Vidal                   CULL DIVAN; BALLAM!

Carles M. Sanuy                     ALMENYS CURSA

Carlos Andreu                        ALENAR COS DUR

Catalina Girona                      NO GRATA NI LA CIA (Central Intelligence Agency)

Daniel Busquets                     QUINS DUBTES, LA E

David Castillo                         CALLI D’ODI VAST

David Caño                            DOÑ CIVADA

David Ymbernon                    BRAMEN DON DIVÍ

Dolors Miquel                        QUE MORIS, DOLL

Eduard Carmona                   COM ARNA DE RUDA

Eduard Escoffet                     DU ESCOT E FA FRED

Enric Casasses                       CARN SECA I SES

Ester Andorrà                        A DONAR TERRES!

Ester Xargay                          XERRA GAYTES

Carles Hac Mor                      MARCH ESCOLAR

Esteve Plantada                     DAVEN PÈL A TESTA

Ferran Garcia                         NARRE GRÀFICA

Francesc Bombí-Vilaseca       VINC BÉ: ESCOMBRA LA FINCA

Francesc Garriga                    CREC GRANS, GIRAFA // CERCÀS GRAN GRIFA

Francesc Gelonch                  HEC RONC GENS FLAC

Gerard Altaió                         AI, GELA TARDOR!

Isabel Sucunza                       I, ZASCA: UN BLUES!

Ivette Nadal                           DALT VENIA TE // DIVAN TÉ TELA

Jaume C. Pons Alorda            JO PUC DONAR MÉS A LA…

Joan Duran                             DONAR NU JA!

Joan Todó                               JA NOTO DO

Joan Vigó                               ON JO VAIG

Joan Vinuesa                          AJOVIN NUESA // JA NO VIU SA EN…

Jordi Florit Robusté               ESTRI FLORIT, JOU BORD //

Jordi Nopca                            J. PICONADOR //  J. PORNO ÀCID

Jordi Prenafeta                       PROFETEJA, DIRAN // PROFE DITEJARAN

Jordi Pàmias                           JIM DIÀSPORA

Jordi Vintró                            J. NODRIT VIRÓ //  JO TRON VIDRI

Josep Pedrals                         RAPSODE J. PÈLS // JO DESPAR PÈLS

Laia Martínez López              ESPINZELLA AMATORI

Laia Noguera i Clofent          ALENI AIGUA FORT, ONCLE

Laura López Granell              ENROGALLA ULLPRESA

Lluís Calvo                             LL OCLUSIVA // LLOC VISUAL

Lucia Pietrelli                        CRUÏLLA EPITELI // CURI L’EPITELIAL

Luigi A. Marzullo                  MIRALL IUGOSLAU

Manel Pérez                           PREMSEN ALÈ

Marc Romera                         OMAR MARREC // CREMAR ROMA

Maria Antònia Massanet        MAÓ AMANSANT ANTIAERIS

Marçal Font Espí                    MONS PALAFERITS

Maria Cabrera                        RIERA MACABRA

Marina Espasa                        PASSAMANERIA

Màrius Sampere                     PARMESÀ SUMERI // SÈRUM I PARMESÀ

Martí Sales                             ALARMISTES // (amb “Sariola”) ALOMA, SIRLES AIRATS

Martina Escoda                      SEDA ROMÀNTICA

Max Besora                            OMBRA SEXA

Meritxell Cucurella                 XEREMELL CUTICULAR

Subal Quinina                        NIN QUASI BLAU

Mireia Calafell                       FILLA CAMELIERA // MIRALL I CEFALEA

Mireia Vidal-Conte                AI, DIEM CONTE VIRAL

Míriam Cano                          MIM ACARONI // MARINA COMÍ

Núria Isanda                          NARIU I DANSA // URNA I DANSA-HI

Núria Martínez Vernis           ‘NEM-HI, NERVIS ARTURIANS

Núria Miret                            RUMIA RIENT // REM UNITARI

Pau Gener Galin                     PRENGUI ANÀLEG

Pau Vadell                              VA, PELL D’AU

Ramon Boixeda                     EXAMINADOR BO

Stefano M. Cingolani             ANGLICISTA NO M’OFÈN

Tomàs Arias                           ÓS SAMARITÀ

Francesc Garriga                    RAGES FRANC CIGAR

Ignasi Pàmies                         PAISÀ GÈMINIS

fi

Deixa un comnetari