“El talent”, de Jordi Nopca, vist pel blog “Testigo mudo del caos”. Gran ressenya!

Ens ha encantat llegir aquesta entrada del blog Testigo mudo del caos, en referència a El talent, de Jordi Nopca, i ens permetem enllaçar-lo aquí.
 
 
EL TALENT
Jordi Nopca
La Breu Edicions
Barcelona. 2012

Cuando cerré el libro “El talent” de Jordi Nopca pasaron dos cosas por mi cabeza:

  1. Que la entrada del blog no contendría ningún tipo de comentario. Transcribiría únicamente los tres fragmentos seleccionados.
  2. Tenía que devolverlo de inmediato a la biblioteca y empezar a explicarle a todo el mundo de qué iba el libro y  de lo divertidísimo que era. (En honor a la verdad también de comunicar lo amargo de la sensación de tener tres años más que el autor).

En todo caso no he conseguido ni una cosa ni la otra.

1.1 “El talent” es una serie de reflexiones a ritmo vertiginoso de un bibliófago que ha dado en el clavo con lo que cualquier lector quiere.

1.2  Es el tormento más hilarante producido por una descomunal ingesta de cultura contemporánea que se devuelve sobre el papel en su forma más elegante, sarcástica e inteligente.

“Acostumava a vendre substàncies als guàrdies de seguretat d’aquella sala, i em deixaven entrar a tots els concerts que em vingués de gust. Aquella nit havíem de fer un revival del revival del Is this it, però els Strokes havien arribat a Barcelona obsedits a destrossar-nos amb els novens cançons que acabaven de publicar i que pel títol, First Impressions on Earth, recordaven una novel·la d’Eduardo Mendoza que es fa llegir als adolescents per fer-los veure que la literatura també pot ser divertida. Cap d’ells no sap qui és Marta Sánchez, a hores d’ara, però les grolleries que hi surten fan riure tant al punki de cresta verda com al quillo-asesino o al hippie que viu aferrat al porro”

Página 320

1.3 Es una (auto)crítica voraz al sector editorial. De la misma manera que no deja títere con cabeza no se atreve a desvincularse de los pequeños placeres que ofrece el oficio.

1.4 Es (espero) una declaración de intenciones de lo que promete ser uno de los escritores más importantes de nuestro país.

1.5 Pero por encima de cualquier cosa es un agridulce paso a la edad adulta. Encontramos la más equilibrada combinación entre el saber asumir dónde has fracasado y la placentera sensación de poder empezar a atisbar en qué quieres transformar tu vida.

“Tot el que diem, però es manté dins els paràmetres realistes –descafeïnats i foscos- que fa pensar en l’entrada inminent en el món adult, que està fet de: (1) desenganys; (2) rutines impossibles d’esquivar; (3) piques embussades per fulles d’enciam; (4) patologies mentals; (5) sexe a hores convingudes; (6) recerca histèrica del benestar”

Página 307

2. Me quedo el libro unos días más.

“Els arxius es descarreguen lentament, però el procés ja està prou avançat com per estar quasi segurs del nostre èxit. Encara podría anar-se’n la llum i provocar un curtcircuit fatal. També podria entrar, de cop i volta, l’enèssim assassí a sou, i retallar-nos a base de trets. Però som a Barcelona, la millor botiga del món. A més, s’acosta l’hora de sopar: el 85% dels ciutadans seuen davant la tele o passen l’estona al bar; la resta s’han quedat tancats en un museu per error”

Página 350

Categoria: Blogs, Cicuta  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter