FORMENTERA LADY de Jordi Cussà al Culturas (01.08.15)

Trencar la xeringa

Jordi Cussà (Berga,1961) va  debutar com a novel·lista el 2000 amb Cavalls salvatges. Aquella novel·la era única en les nostres lletres, ja que tractava honestament la politoxicomania d’uns joves de comarques. Tràfic, addicció, festes, robatoris, marginació, sobredosis, presó, bars, accidents de cotxe, desfilaven per aquell llibre poblat de tardohippies que, més que dedicar-se al misticisme i la revolta, es drogaven lúdicament, tot i que conduïa el text un heroïnòman molt llegit.

Si aleshores la llengua pecava de barroquisme, en aquesta seqüela el fraseig és natural. Cussà continua fidel, amb tot i això, al collage d’escenes i persontages, fet que trava l’evolució narrativa. Veiem aquella gent de nou en acció ( algunes escenes són de primera categoria; Cussà és molt bo amb la ironia i dibuixant amb paraules justes accions tremendes), encara que ara hi té més pes desenganxar-se de les drogues, odissea descrita amb molt de detall gairebé un impossible.

Un tret de la novel·la anterior era la voluntat d’alguns personatges d’explicar-se les seves històries ( de vegades semblava el Decameró). Aquí la novel·la es pensa a si mateixa també, i amb més claredat i versemblança. Ara ja no hi ha excuses: cal relatar el que s’ha viscut. Si quan el Daniel i l’Ona i l’Àsia i companyia es drogaven a fons no hi havia temps per a la reflexió, ara que han pogut arribar miraculosament als cinquanta els toca el moment de consignar-ho, de saber per què aquells joves s’evadien,  per què jugaven al límit. No és que Cavalls salvatges fos la pujada i ara el decaïment, que facilita la introspecció; tot està barrejat en els dos llibres, i el cert és que el més entretingut són els moments d’al·lucinació i eufòria. I el periple constant per pobles del Pirineu i de la Catalunya central (els masos esbalandrats, els càmpings a l’hivern, el tedi de la natura…), per Barcelona i Madrid, per les Pitiüses. i tot amb el ritme del rock dels setanta, des dels Rolling Stones a Lou Reed.

Una cançó de King Crimson titula el llibre; Formentera Lady és una euga blanca que trota lliure per l’illa. La metàfora psicoativa és clara, ara ja menys brava, més radiant. Cussà ho ha explicat tot sense embuts, amb una formalització molt personal. I per això és una novel·la destacada, que no s’oblida fàcilment.

Pere Guixa, Culturas (01.08.15)