LA RECERCA DEL FLAMENC, de Portell, Pons Alorda i Todó

LaRecercaDelFlamenc Mitjana

Títol_ La recerca del flamenc
Autors_ Sebastià Portell, Jaume C.Pons Alorda, Joan Todó
Pròleg_ Andreu Subirats
Col·lecció_ cicuta, 11
Pàgs_ 142
PVP_ 13€
ISBN_ 978-84-944330-4-7

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ha publicat tretze poemaris, el darrer dels quals, la trilogia Tots els sepulcres (2015); la novel·la Faula (2012) i Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa (2015), dietari de rodatge d’Història de la meva mort, d’Albert Serra. Ha traduït Fulles d’herba de Walt Whitman (2014).

Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) és dramaturg i narrador, autor de les peces teatrals Entre tu i jo, gris (2010), La mort de na Margalida (2012), Un torrent que era la mar (2012-­2013) i el monòleg La plaga (2014). El 2014 va publicar el seu primer llibre de contes, Maracaibo.

Joan Todó (La Sénia, El Montsià, 1977) ha publicat dos llibres de poemes, Los fòssils al ras (2007) i El fàstic que us cega (2012); el celebrat recull de contes, A butxacades (2011) i una novel∙la, L’horitzó primer (2013).
Tres monstres vaguen pels verals riberencs i formen un trident literari a les terres de l’Ebre. Sebastià Portell, Jaume C.Pons Alorda i Joan Todó -­a partir d’una bulliciosa setmana de finals de primavera, a peu d’arrossar, amb anades i vingudes a les platges de Riumar i La Marquesa-escriuen tres contes inquietants on la bellesa estètica es transmuta en una veritat punyent i els personatges tenen a tocar la clau que els pot canviar el destí.

En la seqüència de tres intimitats, tres temperaments reinterpretats, en una localització banyada per la mateixa llum, hi esclataran: una dona desenganyada de l’amor i les relíquies del passat, que es refugia en una casa rural aïllada i idíl∙lica per oblidar Nova York; un narrador que va teixint un tapís ple a vessar de correspondències, amb una escena il∙luminadora, la doble mort d’en Delta, el jove obsessionat en culminar el conte definitiu; i finalment un venedor d’enciclopèdies que mira d’ʹencarrilar la seva vida i desvia els cops de l’edat i la desgràcia amb orgull i tossuderia.

Un triangle literari inesperat i imprevisible, al punt just de maduració, més proper al rosa dels cels d’albarà que a les pluges d’estels que els convocava i unia.

 

Deixa un comnetari