LA TARDA DEL SR. ANDESMAS, de Marguerite Duras

Andesmas Mitjana

Títol_ La tarda del senyor Andesmas
Autor_ Marguerite Duras
Col·lecció_ La intrusa, 14
Pàgs_ 90
PVP_ 14 €
ISBN_ 978-84-943294-5-6

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Gia Dinh i morí a París el 1996. Visqué la infància i l’adolescència a la Indoxina francesa fins que el 1932 es traslladà a França, on va estudiar Ciències Polítiques i Dret a la Sorbona. Treballà com a secretària del Ministeri de Colònies de 1935 a 1941. El 1939 es casà amb Robert Antelme, amb qui tingué un fill que morí el 1942. El seu marit va ser deportat a Dachau. Durant l’ocupació nazi col·laborà activament a la Resistència i s’afilià al Partit Comunista, que deixà el 1955.
Destacà en el teatre, la novel·la i el cinema.

En 1943 publica la seva primera novel·la, Les Impudents. Contacta amb l’existencialisme de Sartre i Beauvoir, però se’n distancia per apropar-se al nouveau roman. En 1950 publica la novel·la autobiogràfica Un dic contra el Pacífic. Guanya el Premi Goncourt amb L’amant (1984), que aconsegueix un èxit mundial. La seva obra literària compta amb quaranta novel·les i una dotzena d’obres de teatre. A partir de finals dels 50 treballa en cinema fent guions i dirigint diverses pel·lícules, com India Song.

Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba d’adquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball. Andesmas té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: semicircular, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les visites intercalades d’un gos que volta, una nena i una dona. Petites dosis de dramatisme esquitxen la plàcida tarda, una tarda de vent i ombres perfumades per una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic s’esquitlla entre les capcinades d’Andesmas, assegut a la butaca de vímet, al ritme de la música llunyana i els sons que arriben del bosc.

Marguerite Duras convoca un món de sentiments essencials. Administra amb saviesa el narcòtic i el verí narratius, amb un fraseig impecable que captura el temps. El lector caurà en l’embadaliment d’una tarda d’estiu, que desemboca en l’esclat d’una passió latent. Una novel·la commovedora i terrible.

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter