MATÈRIA PRIMERA, de Jörg Fauser

FauserMitjana

Títol_ Matèria primera
Autor_ Jörg Fauser
Traducció_ Ignasi Pàmies
Col•lecció_ la intrusa, 9
Pàgs_300
PVP_ 19 €
ISBN_ 978-84-940964-4-0

LaBreu Edicions us presenta la primera obra de Jörg Fauser traduïda al català:

Matèria primera (Rohstoff, 1984) un autor i una obra a descobrir.

No tothom és a París la primavera de 1968. Harry Gelb viu a Istanbul, en un núvol d’opi, compartint vida bohèmia amb un amic que pinta. Entre borratxeres i experiències opiàcies, en Harry va omplint llibretes amb les seves provatures literàries. Però llavors fa un pensament i se’n torna a Alemanya on sobreviu combinant tota mena de feines. Allà coneix de primera mà els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berlín oest, les cases ocupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Constata que seguir una mica la veta i fer-se el radical pot ser una excel•lent manera de buscar-se la vida o lligar, sigui a la barra del bar o en una assemblea eterna. El protagonista narra aquest moment d’efervescència política i social amb distància irònica, tendresa i certa perplexitat. En un dels seus encàrrecs eventuals, viatja a Londres per entrevistar William Burroughs, un dels seus referents al costat de Kerouac, Fallada, Bukowski, Chandler i Hammet. El tema de la conversa no serà la literatura sinó com desenganxar-se de l’heroïna. Però és possible deixar l’heroïna? I la literatura?

Matèria primera, novel•la autobiogràfica i obra cabdal de Jörg Fauser, és el retrat viscut, enginyós i melancòlic de tota una generació, servit amb un estil àgil, sense floritures, farcit de diàlegs memorables. L’autor treballa amb la matèria crua de l’experiència vital. La matèria primera no refinada, l’autèntica. Per a ell, escriure és indestriable de l’experiència viscuda: quan la vida és intensa, et porta a escriure, i la literatura, si és autèntica, està empeltada de vida.

Jörg Fauser, nascut el 1944 prop de Frankfurt del Main, des de ben jove va tenir clar que veure món li interessava més que seguir uns estudis reglats. Va fer llargues estades a Londres i Istanbul, fent feines temporals que li permetessin dedicar-se a la literatura. Va escriure moltíssim i tota mena de gèneres: novel•les, contes, poemes i lletres de cançons, guions, articles i reportatges per a revistes, a més d’una biografia de Marlon Brando. Sempre va defugir l’etiqueta d’escriptor. Preferia dir que escriure era el seu negoci. El 1986 deia de si mateix: “Ni beques, ni premis, ni ajuts públics, ni jurats, ni gremis o associacions d’escriptors, ni acadèmia, ni capelleta; casat, però a part d’això absolutament independent”.
Va viure l’èxit com a autor gràcies a l’adaptació cinematogràfica de la seva novel•la negra El hombre de nieve (Der Schneemann, 1981) protagonitzada per un traficant de cocaïna accidental. Aquesta és, per cert, l’única obra de Fauser traduïda al castellà. Però aquest èxit va ser efímer i no el va repetir mai més en vida. Jörg Fauser es movia a contracorrent de la literatura alemanya oficial. No encaixava ni amb allò que la crítica considerava “literarura seriosa” ni amb la de pur entreteniment. No va ser fins anys després de la seva mort que autors com Jakob Arjouni o Feridun Zaimoglu, entre d’altres, van reivindicar-lo i es va anar convertint en un autor de culte. Recentment s’ha publicat una segona edició de la seva obra completa, se li ha dedicat un documental molt celebrat i s’ha traduït la seva obra cabdal al francès (Matière première, 2010).
Fauser va morir una matinada de 1987, en una autopista prop de Munic, atropellat per un camió. Se’n desconeixen les circumstàncies exactes, però es creu que anava molt begut. Aquella nit havia celebrat el seu aniversari en un bar. Tenia 43 anys.

En morir Jörg Fauser, Bukowski li va dedicar uns versos: “Joe was celebrating his 43rd birthday, he was walking / along around 3 a.m. when he was / hit by a truck doing / 60 mph / don’t think he felt much”. Al poema s’hi refereix amb el malnom “Iron Guts”, per la seva extrema tolerància a l’alcohol.

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari