MINOTAURE. Friedrich Dürrenmatt

Títol_ Minotaure / Minotaurus (edició bilingüe)

Autor_ Friedrich Dürrenmatt

Traductor_Ignasi Pàmies

Epíleg_Ramon Espelt

Col·lecció_ Alabatre, 21

Pàg_96

PVP_ 14 euros

ISBN_978-84-937976-0-7

Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, 1921-Neuchâtel, 1990) és considerat un dels escriptors suïssos més importants de la seva literatura i un dels escriptors fonamentals de la literatura d’expressió alemanya del segle xx; lectura obligada a les escoles i escriptor completament present en la memòria col·lectiva del seu país.

Novel·lista i dramaturg suís d’expressió alemanya, fill d’un pastor protestant, va estudiar pintura i literatura a Berna i Zurich i es va iniciar en la literatura durant els anys quaranta amb un conjunt de relats d’un to marcadament kafkià que el van acabar convertint en un mestre de la paràbola grotesca, sorgida de l’expressionisme i centrada en el desengany posterior al fracàs i en la necessitat, que en deriva, de revisar els principis i paràmetres amb què la modernitat configura la seva realitat social, sempre frustrant i a mig camí dels assoliments a què aspira. Conceptes fonamentals com l’anagnòrisi (és a dir, el reconeixement sobtat i inesperat) a la manera de la tragèdia clàssica o la recurrència del laberint com a metàfora directriu, travessen i defineixen la seva extensa obra.

És autor d’un nombre remarcable de novel·les (La ciutat, El jutge botxí, La sospita, La promesa…), algunes traduïdes amb força encert i èxit al llenguatge del cinema; dramatúrgies (Ròmul el Gran, La visita de la vella dama, Els físics, Play Strindberg…), peces radiofòniques, guions de cine i altres proses que configuren els trenta volums de la seva Obra completa.

Minotaure és un text ambigu pel que fa a la pertinença a un o altre gènere literari. En principi se’l podria definir com una prosa poètica de format narratiu però d’intenció reflexiva on la mirada innocent d’aquell qui no coneix l’alteritat la va descobrint a través de la seva pròpia imatge reflectida al mirall. D’aquí en deriva el descobriment no només de l’altre sinó d’un mateix, que no comença a ser fins que no és per contraposició amb altres existències. Tota una reflexió filosòfica sorgida d’un raonament verge en l’art de raonar que des de LaBreu Edicions hem volgut tractar com un veritable poema perquè en ell s’hi troba la bellesa i la creativitat i el joc del llenguatge, la reflexió existencial i alhora el fil narratiu d’una història que malgrat ser una història de tots coneguda a través del mite clàssic del laberint, mai no ens havia arribat explicada, o més aviat manifestada, des del punt de vista del monstre, esdevingut, a partir de la sensibilitat estilística de Dürrenmatt, la víctima definitiva d’una tragèdia que han propiciat els “altres”.

Tal com explica Ramon Espelt en l’epíleg que clou aquesta edició de Minotaure, en aquesta bellíssima prosa poètica ens trobem davant del conflicte d’aquell que es troba privat de l’experiència de l’alteritat, el mite del Laberint des del punt de vista d’un ésser que es desconeix a si mateix, i que, sense saber-se culpable, com el Joseph K d’El procés, acaba dominat pels instints que li són propis i acarat a una condemna que la seva naturalesa no pot comprendre. En paraules de Dürrenmatt: “el món al qual sóc lliurat el represento com un Laberint, i provo, en el mateix moviment, de recular i dominar-lo amb la meva mirada, com fa el domador amb la bèstia salvatge. El món tal qual el visc, el confronto amb un contra-món, tal com el penso”.

En l’edició que presentem a la col·lecció de poesia Alabatre, hem volgut conservar escrupolosament la paginació i el text de l’original alemany, de manera que la versió catalana que ha teixit amb saviesa i sensibilitat poètica Ignasi Pàmies, intenta transcórrer en paral·lel a l’original, tot i que en tractar-se d’un text en prosa i no pas en vers, la relació no és lineal sinó paginal. A més a més, hem volgut reproduir les il·lustracions que el propi Dürrenmatt va fer per a l’edició alemanya de l’obra i que poden ajudar a entendre, en certa mesura, fins a quin extrem el nostre autor no només va ser un gran escriptor sinó que també va ser un destacat artista plàstic capaç de dotar de la mateixa tensió artística la història explicada amb paraules o amb traç pictòric.


Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter