VERGONYA, Aleksandr Soljenitsin

VERGONYA

Títol_ Vergonya
Autor_ Aleksandr Soljenitsin
Traducció_ Francesc Permanyer
Col·lecció_ la intrusa, 10 Pàgs_180
PVP_ 17 €
ISBN_ 978-84-941890-2-9

Aleksandr Soljenitsin (1918-2008) va néixer a la regió russa del Caucas septentrional. Inicialment va estudiar ciències a Rostov, però va acabar dedicant la seva vida a la literatura i a reconquerir una memòria històrica que el partit estatal havia confiscat. El 1942, Soljenitsin s’allista voluntari per anar al front, on serà condecorat. El 1945, però, és condemnat a vuit anys d’internament en camps de treball, per haver criticat Stalin. Després viu tres anys desterrat al Kazakhstan. El 1954 és tractat d’un càncer.
El 1958, un cop recuperades la salut i la llibertat, viatja per Rússia a peu i amb bicicleta. D’aquests viatges, en neixen les Miniatures: breus proses poètiques que, partint d’un paisatge, un objecte o un animal, dibuixen la seva ànima i la del seu país amb emoció i vivesa.
El 1963 aconsegueix publicar Un dia d’Ivan Deníssovitx, però aviat ha de tornar a la clandestinitat. El 1970 rep el premi Nobel de literatura i prefereix no viatjar a Estocolm per evitar represàlies polítiques del règim soviètic i per continuar la redacció del monumental projecte Arxipèlag Gulag.
El 1974 es veu obligat a exiliar-se als Estats Units. No torna al seu país fins el 1994. En tornar fa un nou viatge per Rússia i escriu una segona sèrie de Miniatures (1996-99).

kaliazin2

Vergonya reuneix per primera vegada en català les dues sèries íntegres de miniatures. A més, inclou un relat, «Quina llàstima!», i una nouvelle, Un incident a l’estació de Kotxetovka, escrits en els anys de les primeres miniatures (1958-60). Després dels anys d’empresonament a la zona Gulag i d’internament al pavelló dels cancerosos, Soljenitsin torna als seus paisatges i a la seva gent, i ens n’ofereix una mirada que és la fam de veure, de redescobrir i retrobar-se amb el que havia estat el seu món. Una mirada carregada de ràbia pels tresors, paratges i tradicions que la guerra i l’estalinisme han destrossat, amb la vergonya que provoca l’enviliment nascut de la desídia i l’acaparament dels nous governants. Un campanar que emergeix de l’aigua com a únic testimoni d’una ciutat anegada, les esglésies i monestirs en runes, els boscos, la sentor de l’herba i el silenci negre d’un llac; bellesa i devastació convivint amb els costums russos i l’autenticitat que la barbàrie i la desmemòria no han pogut esborrar se’ns ofereixen amb una sensibilitat inusual en aquests dos cicles de Miniatures publicades en la seva totalitat, ara, per primera vegada en català. Soljenitsin va escriure-les en dos períodes molt importants de la seva vida. El primer, entre 1958 i 1960, en recuperar la llibertat després de més d’una dècada de no gaudir-ne. I el segon, en tornar després de vint anys d’exili als Estat Units, de 1996 a 1999, quan visita la regió de l’Oka ―bressol del realisme rus―, el nord del Caucas i els boscos de Bielorússia.

Un incident a l’estació Kotxetovka i “Quina llàstima!” formen part d’un cicle d’investigació sobre la misèria moral, psicològica i social de l’home soviètic. A Un incident a l’estació Kotxetovka, novel·la curta situada al 1941 durant l’ofensiva alemanya, un jove oficial, responsable d’una estació de ferrocarrils clau per l’abastiment del front, viu les contradiccions entre la seva voluntat de justícia i l’obediència a un sistema regit per la desconfiança.

«A la Història hi haurà un abans i un després de la fabulosa aparició de la veu, de l’escriptura de Soljenitsin» (Jorge Semprún)

Deixa un comnetari