entrevista a Anna Carreras ENCÉN EL LLUM a llenguadegat (16.09.17)

Anna Carreras Encén el llum

L’Anna Carreras l’ha tornat a liar, sí, sí i m’encanta! Ha publicat una història diferent al que es pot trobar ara al mercat editorial: una novel·la eròtica titulada Encén el llum (LaBreuEdicions).

Què vol dir novel·la eròtica? De tema sexual només?

Vol dir que hi trobarem escenes de sexe explícit doncs el protagonista és, en paraules de l’autora, “el magnetisme del sexe. I en consequència, el que provoca aquesta geofísica humana a través de la idea que té cadascú de la sexualitat que li és pròpia”.

És important tenir en compte que al llibre “el sexe no és una finalitat sinó un mitjà, com el llenguatge”. 

I de què va?

Abans de començar l’Anna avisa al lector: “Aquesta és la història d’un parell de venjances. (…) Som dins un viatge cap a l’autoconeixement a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis”.

La protagonista es diu Blanca i és una tigressa blanca, és a dir, membre de l’antiga secta xinesa de les Tigreses Blanques que es dedicaven a l’art de la fel·lació com a activitat sacra durant 9 anys per aconseguir rejovenir entre 5 i 15 anys. L’Anna va partir de la premisa de què passaria si col·loquéssim una d’aquestes dones del segle VI a.C. en ple segle XXI per a escriure aquesta novel·la.

Quan comença la història la Blanca també inicia l’aprenentatge i la recerca de companys ideals, companys de joc, companys de viatge.

A mida que avança en l’aprenentatge reconeixerà que “aquest joc sagrat no és tan fàcil com sembla” i que “potser té raó, l’embriac: estic guillada, pertorbada per una idea fixa, la de la venjança”.

Aviat trobarà la parella ideal (un Drac Verd), aquell que “compti el minuts que falten per tornar-me a penetrar”. Es diu Anju i serà lúnic a qui li ho permetrà; els altres s’hauran de conformar amb les fel·lacions. 

La relació entre la Blanca i l’Anju és d’identificació total: “Una vegada vaig creure que podia desaparèixer en el teu cos”: ambdos personatges quan es troben no saben separar el sexe de l’amor. “Com més desig, més sexe, més escriptura, més pàgines i pàgines d’amor escrit en paral·lel des de l’horitzontalitat”; “La poesia existeix fora dels llibres”; “Follar és crear amb els genitals”.

L’aprenentage de la Blanca va molt bé i això es veu en el detall de les ungles: se les mossega però li creixen al ritme del perfeccionament de la tècnica.

Per tant sabrem que la història està arribant a la seva fi quan l’Anju diu que “es torna a rosegar les ungles”, alhora que ella reconeix “No sé si podré continuar aprenent, noto que el moment de la venjança ha arribat”. Finalment el moment temut es fa present i ella ho sap: “Sóc una i moltes alhora. I no m’agrada gens. No tinc centre, només expansió. Ja estic preparada per la venjança”.

La relació d’ambdós es podria resumir amb aquesta frase: “Massa amor, massa tendresa ens espanta i ens fa vulnerables. Possiblement per això ens separem”.

De nou l’Anna tria l’imperatiu per al títol (també a Fes-me la permanent) i s’atreveix amb els diferents punts de vista per aconseguir retratar millor la protagonista, a més de jugar amb els salts temporals, toma ya!

Al cap i a la fi és un pas més en el camí que va iniciar amb l’anterior obra, amb Fes-me la permanent. Una tria valenta perquè “la vida és un risc”, i gens fàcil de dur a terme amb èxit. Enhorabona una altra vegada, Anna.

*També es pot llegir la novel·la en castellà amb el títol Un francés a medianoche, traduïda per ella mateixa a Navona.

entrevista de Raquel Casas (16.09.17)

http://llenguadegat.blogspot.com.es/2017/09/lanna-carreras-encen-el-llum.html?spref=fb

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter