LA PASSIÓ SEGONS PEPE SALES a ElPuntAvui (07.05.19)

Les passions de Pepe Sales
En el marc de la retrospectiva que el Konvent dedica a Pepe Sales es va presentar la seva obra poètica

L’obra de Sales s’ha engran­dit i ha con­ver­tit l’àngel ‘beat’de deso­lació en una sèrie d’encerts
Abans d’esde­ve­nir un mite gràcies als pro­gra­mes tele­vi­sius amb Lulu Mar­to­rell o als dis­cos d’Albert Pla i Boca­ne­gra, Pepe Sales va haver de pas­sar el cal­vari dels avançats de la seva època: per­se­cució poli­cial, for­mació a la uni­ver­si­tat de la Model, ingesta des­pro­por­ci­o­nada de matèries tòxiques i una bur­ge­sia repri­mida que va actuar en forma de llosa sobre el seu caràcter. Tot ple­gat li dona­ria un sal­con­duit a l’eter­ni­tat per la via pre­ma­tura quan encara no havia fet els 40 anys i tot un currículum amb matrícula per psi­quiàtrics, met­ges de tota con­dició i els famo­sos anti­re­tro­vi­rals. No el sal­va­rien el 1994 d’una mort anun­ci­ada per allò que el seu col·lega Pere Mar­ci­lla ano­me­nava “els anti­cos­sos de la dida”.

Aquest cap de set­mana i en el marc de la retros­pec­tiva que inunda les parets de la fàbrica de cre­ació El Kon­vent, a Cal Rosal, prop de Berga, es va pre­sen­tar una ree­dició de la seva obra poètica, La passió segons Pepe Sales, un recre­ació amb mol­tes repro­duc­ci­ons de pin­tura dels poe­mes i cançons que la mateixa edi­to­rial Labreu havia fet fa deu anys. Què ha pas­sat en deu anys i en vint-i-cinc de la seva immo­lació amb els seus dibui­xos i ver­sos? Doncs, que s’han engran­dit i han con­ver­tit la lle­genda beat­nik d’aquell àngel de deso­lació en un con­junt d’encerts. Les estro­fes es trans­for­men en afo­ris­mes de sang­traït i els dibui­xos de creus i pan­tocràtors sexis anar­co­catòlics for­men amb els auto­re­trats, les noies des­pu­lla­des i la Bar­ce­lona preolímpica un retrat en negre i sang, i alhora una recre­ació en clau lírica i íntima dels millors anys de les nos­tres vides cre­pus­cu­lars.

Després de les visi­tes comen­ta­des per les immen­ses sales del Kon­vent, i de l’hos­pi­ta­li­tat del lli­ber­tari Pep Espelt i els seus sequaços, ens vam atu­rar a la sala on hi havia la taula de ping-pong del Pepe. A pocs metres pre­sen­taríem el lli­bre amb el sem­pre ins­pi­rat Joan Sales (geòleg i germà del Pepe), el poeta Martí Sales (nebot) i l’edi­tora Ester Andorrà. El Pepe no podia fal­tar a la festa i es va pre­sen­tar en plena sessió d’espi­ri­tisme dins el reci­tal. En absència del lesi­o­nat Víctor Boca­ne­gra, no sé ni com, es va impro­vi­sar un con­junt amb el mateix Martí Sales (can­tant d’Els Sur­fing Sir­les), Ilde­fons Alonso (El Petit de Cal Eril), Adri­ano Galante (Seward) i un ser­vi­dor que va alter­nar els esfereïdors poe­mes del Pepe amb alguns dels seus inter­lo­cu­tors, com ara Pau Mara­gall, Pere Mar­ci­lla, Raúl Núñez, Mar­cel Pey i altres cro­nis­tes de la Bar­ce­lona per­duda.

Si volen veure art de debò, no es per­din aquesta cla­te­llada del Kon­vent.

David Castillo, ElPuntAvui (07.05.19)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter