Anna Ballbona publica el segon llibre de poemes, ‘Conill de gàbia’ [El Nou 9]
La periodista de Montmeló intenta ara acostar-se
a una certa realitat en el nou poemari
.
Un verset de Carles Sindreu, “la carn de conill de gàbia té gust de filferro”, és l’origen del títol del segon llibre de poemes d’Anna Ballbona, Conill de gàbia, publicat per LaBreu Ecicions aquests darrers dies.
.
El llibre arriba quatre anys després del primer, La mare que et renyava era un robot, guanyador del Premi Amadeu Oller del 2008 per a poetes joves, i d’haver rebut un premi de periodisme amb l’article de «La ironia que ens manca», guardonat amb el Premi Salvador Reynaldos de Periodisme a Blanes.“Sí que és cert que hi ha elements que es van repetint al llarg del llibre, i un dels més clars és el conill. És un element per anar jugant, que va prenent diferents formes o tenint diferents funcions”, reconeix l’autora, nascuda el 1980 a Montmeló i ara veïna de la Garriga. El poemari, però, va més enllà i, segons l’autora, intenta llançar una mirada, que a vegades esdevé irònica o cínica, sobre la realitat i la impossibilitat de conèixer de ple aquesta realitat, “amb uns entrebancs que es van repetint al llarg del llibre”. “Aquesta mirada va canviant de perspectiva”, explica Ballbona. La part central del poemari, una de les cinc en què s’estructura el llibre, és un dietari format per 24 poemes escrits en decasíl·labs i en tercera persona. Ballbona ha escollit el decasíl·lab per ser un vers d’una forta tradició en la literatura catalana.En les dues parts següents el punt de vista canvia, i passa a la segona persona, “que se’n riu una mica del que deia la tercera persona del dietari”. Les altres dues parts del llibre són un petit preàmbul i una última part “que esdevé una sortida més esperançada i serena”.
.
UN LLIBRE ESTRUCTURAT I RODÓ
Per a Ballbona, Conill de gàbia és un llibre molt estructurat, pensat en sentit rodó i que proposa un cert viatge. “Respecte al primer és molt més pensat, amb un estructura de llibre més tancada i amb una coherència de conjunt”, opina. “Sí que hi ha elements quotidians i una certa ironia, com en l’altre, però més lligat a una estructura interna i amb un sentit més pensat”, afegeix l’escriptora, que ha dedicat el llibre a la seva àvia Amàlia, morta l’abril passat, “per la gran riquesa lèxica i narrativa, i d’una llengua viva que ens va regalar”.
La formació periodística de l’autora també queda palesa en un poema, que es converteix en un petit homenatge a aquella generació d’escriptors de preguerra (Pla, Xammar, Pujols…), que sempre han estat en el seu centre d’interès.
En el pròleg, Francesco Ardolino, doctor en Filologia Catalana i professor, destaca el viratge a temps que ha sabut fer Anna Ballbona “per evitar l’abisme al bord del qual havia deixat el seu primer recull”. En el nou llibre, Ardolino assegura que “el llenguatge s’ha perfeccionat, el discurs ha assolit una cohesió ambiciosa i les anècdotes han estat reduïdes a una mínima unitat fisiològica, just al damunt de l’evanescència dels seus continguts”.
“Ha afinat les seves eines musicals, ha esmolat el seu estilet semàntic i ha sabut construir un univers poètic sobre la base d’una quotidianitat real i alhora visiònaria”, continua dient Ardolino.
La primera presentació del llibre es farà dimecres vinent a 2/4 de 9 del vespre al bar llibreria Horiginal de Barcelona. El dia 6 d’octubre a les 7 de la tarda es presentarà a la Fundació Maurí de la Garriga; el 18 d’octubre a la Biblioteca de Montmeló i el 22 de novembre a la llibreria La Gralla de Granollers.
