crònica de la presentació de SWING de francesc garriga a l’Horiginal ( diari Ara 06.03.15)

El “compàs alegre” que va deixar Francesc Garriga

que-Moreno-Garriga-Swing-LaBreu_ARAIMA20150306_0058_18

“No em faria cap cosa ser un arbre o un gos o un gat. Una bèstia d’aquestes exòtiques, no”. Des del fragment del documental Un ombra al sol que Toni Moreno li va dedicar el 2013, el poeta Francesc Garriga va arrencar una rialla a tots els amics que van omplir de gom a gom l’Horiginal ahir al vespre per assistir a la presentació, tristament pòstuma, del seu últim poemari, Swing (LaBreu), per retre-li homenatge. Ester Andorrà, editora de LaBreu, va recordar molt emocionada que el poeta havia canviat el títol del llibre quan havia intuït que seria l’últim; per deixar els amics “amb un compàs alegre”. La presentació s’havia de fer l’11 de febrer. “Havia de ser un dels dies més feliços de LaBreu”, va dir també Andorrà, però l’absència de Garriga va fer que fos una vetllada “agredolça”. Va explicar també que a partir de Swing la tipografia de tots els llibres de la col·lecció Alabatre serà la Garamond, perquè era la que més li agradava.

Francesc Garriga “tenia una poètica absolutament personal”, va dir el poeta i també editor de LaBreu Marc Romera, el primer dels rapsodes que van llegir alguns dels seus poemes. “Estic segur que amb el temps es veurà la importància que ha tingut i que té. Sense deixar una escola d’imitadors. Va ser un mestre brutal”, va afegir. A més, Romera va anunciar que ja està preparant la segona edició de Swing i una de nova del poemari anterior, Ragtime. El van succeir damunt l’escenari més d’una dotzena de poetes, artistes i amics: Clara Mir, Laura López, Xavier Vidal, Joan Vigó, Toni Moreno, Ferran Garcia, Anna Ballbona, Joan Todó, Jaume C. Pons Alorda, Eduard Escoffet, Ignasi Pàmies, Fèlix Pons, Benet Rossell i Martí Sales. L’acte el va tancar Ivette Nadal tocant una versió musicada d’un dels seus poemes.

Tots, abans de llegir, van recordar una anècdota i alguns d’ells va coincidir a dir que Garriga no s’hauria estalviat l’humor, la sornegueria, alguna rialla i els comentaris si hagués pogut assistir al seu homenatge. Xavier Vidal va reivindicar de Garriga “la seva defensa absoluta de la llibertat” i Toni Moreno va recordar que, després que l’hagués sentit recitar per primera vegada, Garriga li havia recomanat que seguís fent fotografies.

“estimo els dies coixos / prometen crit i lluita”, diu el poema que Garriga va dedicar a Ferran Garcia, el propietari de l’Horiginal. La taula on solia seure habitualment està pintada de blau en honor seu. “No m’interessa reunir-me amb la gent de la meva edat, ja ens ho hem dit tot, vull sentir els joves”, així va recordar Anna Ballbona el que li havia dit Garriga després de guanyar el premi Carles Riba el 2012. I Jaume C. Pons Alorda va afirmar que tots els llibres de Garriga constitueixen “un poema que va escriure durant tota la seva vida”. “no hi ha respostes / potser no hem sabut mai com preguntar / ni a qui, ni quan, ni què / i ens ha costat saber que una resposta / no és feu dels mots, només: / les mans, el sexe, els ulls / també responen”, diu el poema que va llegir Martí Sales. “caldrà palar amb el cos / substituir la lletra per un gest / un gest, només un gest”, s’hi pot llegir, també.

Antoni Ribas  DiariAra (06.03.15)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter