D’INCERTES CERTESES de Montserrat Rodés ressenyat a ElPuntAvui (21.02.14)

En saber-se i escriure

De la necessitat expressiva, del material lingüístic que atresora cadascú, del fer-se paraula en saber-se cos i escriure. Montserrat Rodés explora els límits del llenguatge comú per atènyer el contorn del llenguatge necessari. Sovint són les formes de pensament que hem assimilat allò que n’impedeix la seva continuació i el nostre desenvolupament. La paraula poètica encén la ment, l’esperona, és com un fluid elèctric: “Aquell terme indefinit / que agita la ment. La idea / que s’assimila i n’amplia / una altra. Corre un foc líquid”. Amb aquests versos la poeta prova d’explicar el moviment intern que relliga pensament i paraula. L’experiència del poeta és aquest acarament amb la llengua per tal de fer sentit. No necessàriament ha de fer discurs líric però ha d’haver-hi pensament i emoció, veritat. Rodés assaja la poètica dels límits, del conflicte ètic entre allò que vol dir la paraula i les càrregues històriques que transporta. Prova de trobar una explicació veritable de la veritat íntima que ve després de l’expressió: “Però / aquesta / no és la veritat / n’és una altra / la veritable / que ve”.

rodésavui

Al llarg de les quatre parts del poemari podem detectar la importància de com es constitueix cada veu poètica de cadascuna de les parts. És un dels elements en els quals molts poetes no hi pensen: cal ser conscient de com es configura la veu poètica i de com desvincular-la del jo biogràfic. No cal tanta poesia de la pseudobiografia. Si l’art és artifici, la poesia també ho és. És creació i pensament contemporani en estat pur. El poemari és una investigació lírica sobre la paraula. Allò que conté en essència i en la seva forma final. La poeta es busca en la paraula, transita per un paisatge anterior. La veu poètica adquireix també el paper del tu receptor del poema i alhora la podem vincular a l’ànima humana. La poeta escriu: “Et guia / la substància il·limitada / del que no ha deixat de ser. / Amb la complicitat del cos, / remuntes un ordre que busca”. Amb aquest ordre, Rodés ha sabut arribar a escriure el perfil exacte de la realitat que hi ha darrere l’ombra de les aparences que percebem.

Ricard Mirabete
ElPuntAvui (21.02.14)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter