EL BIGOTI d’Emmanuel Carrère llegit per Damià Gallardo (30.08.14)

El bigoti i la qüestió del gènere

Ara se m’acut que això del gènere literari és un problema que apareix quan vols explicar-te. Quan llegeixes una novel·la, si és versemblant, l’acceptes, potser hi penses en algun moment de desconcert, però devores les pàgines condicionat per l’extranyesa i en gaudeixes i prou. El bigotid’Emmanuel Carrère, per exemple, m’ha semblat brutal. Literalment. L’ús eficaç del punt de vista i la imaginació de l’autor a l’hora d’explorar l’argumentació del protagonista, i com aquesta argumentació condiciona la percepció dels esdeveniments i de l’entorn fins a extrems tan excèntrics com coherents, tot plegat m’ha semblat al·lucinant. Literalment també.

10616740_1927931540679161_929559590_n

Nova perspectiva dels estranys artefactes que apareixen a l’horitzó en determinades circumstàncies.

Ara bé, a l’hora de mirar d’explicar-la no sé ben bé si ficar-la en el sac del thriller psicològic o si podria etiquetar-se com a novel·la de terror. Encabir-la dins de la cosa fantàstica però que no se sortís de les convencions del realisme, que amb una ambigüitat calculada anés deixant indicis d’una altra cosa més ominosa, secreta, indicible. La manera con el protagonista explica la pel·lícula People will talk, o els trucs d’alguna novel·la negra m’han semblat força autoreferencials:

Absurd, esclar, inversemblant, tan absurd i tan inversemblant com aquelles pel·lícules policíaques en què el suspens dissimula els defectes de construcció, com ara Les diabòliques o Hush… hush, sweet Charlotte, en què els conspiradors, mentre orquestren les seves aparicions falsament sobrenaturals, es passen el dia tranquil·litzant la seva desgraciada víctima, dient-li: «Estàs cansada, amor meu, descansa, ja passarà…» Exactament el que li deien, o, més ben dit, el que es deia a si mateix. (p.98)

10598492_1574014742826036_919259974_n

Els ancians no parlen de rituals. Tampoc no se n’han detectat indicis.

En qualsevol cas, El bigoti ha estat la lectura més sensacional de l’estiu. No sé quants cops he llegit el final. Potser caldrà veure la pel·lícula per resoldre el dilema.

bloc del llibreter Damià Gallardo: http://lokunowo.blogspot.com.es/2014/08/el-bigoti-i-la-questio-del-genere.html

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter