EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas al Culturas (28.08.21)

ENYORAR EL SETEMBRE

Maica Rafecas explica l’impacte, en una família i un poble del Penedès, de la construcció d’un centre integral de mercaderies que destruirà vinyes i costums.

Què n’hem de fer dels arguments? Als anys setanta, quan jo era un marrec, estaven molt mal vistos. La gent més ferma pensava que estaven gastats i que no valia la pena perdre-hi ni un moment. Els esmicolaven, en feien un trencaclosques, els tornaven a muntar començant pel lloc més inesperat (i, si vols tenir argument, tu mateix: fes-te’l),en prescindien gairebé completament i només deixaven un filet que es pogués seguir. O consideraven que els arguments estaven tan lloc que l’únic que es podia fer era contradir-los, escarnir-los i fer-se’n un bon tip de riure amb les paròdies que s’empescaven. Això va canviar fa anys i ara l’argument té una importància fonamental, per sobre de l’ambient, dels per sonatges, del pensament, del món que es vol explicar. Hi ha excepcions, només faltaria, però costa de trobar una novel·la en que d’una manera o altra l’autor no es vegi condicionat per l’argument.

El setembre i la nit de Maica Rafecas (Llorenç del Penedès, 1987) té un munt de coses bones. Rafecas només havia publicat fins ara un llibre de poemes (Blanc breu, 2017). Ha participat en activitats de recerca del patrimoni immaterial de  l’Institut d’Estudis Penedesencs. La primera novel·la neix del dolor. Hi ha unde construir un centre integral de mercaderies, el nou Eldorado del comerç virtual, i això implica arrencar -arrasar- les vinyes dels avis. Unes vinyes que han deixat d’interessar la gent. La segona generació -els pares- ja no han treballat la terra a temps complet. El pare de l’Anaïs, la protagonista, té una botiga. I les estones que li queden fa de pagès. Però no es cuida prou de la vinya o no sap prou com cuidar-se’n: els pàmpols són secs i el raïm malurat. Aleshores hi ha un dels grans moments del llibre. La narradora fa una descripció sensacional d’una topada entre pare i filla: “El pare no havia observat els ceps a la primavera, les taques grises, els paràsits, l’esporgada, l’aireig, el producte necessari exacte per evitar la malura. Ell era l’encarregat de les vinyes i no ho havia fet com calia. Havia deshonrat l’avi, i l’hi va recordar alçant la veu (…) Volia ser com els de la vinya del costat, que ja ni tan sols collien el raïm?”.