entrevista a Josep Pedrals la contra d’ElPuntAvui (27.09.18)

JOSEP PEDRALS POETA
“Al llibre hi ha la fal·lera mariana barrejada amb la japonesa”

El llibre anterior de la trilogia va ser premiat amb la Lletra d’Or. Ara, el popular poeta i rapsode la tanca amb ‘Els límits del Quim Porta’, publicat també per LaBreu

Dedica el seu nou llibre, ‘Els límits del Quim Porta’, al seu pare. Diu que li va ensenyar a respectar el que es veu i el que no es veu. Què es veu i què no es veu?
El meu pare, com a bon filòsof que era, estimava el pensament, que és invisible. Donar voltes a qüestions metafísiques, d’una manera rigorosa i oberta, era una de les seves ocupacions predilectes. Però també era algú que, com a bon cristià, estimava la humanitat tal com és, visible, i, amb una paciència proverbial, vivia la quotidianitat amb generositat, cordialitat i franquesa.

Porta una activitat frenètica fent recitals i actes arreu, en escoles i instituts. Per què creu que marginen la poesia quan té tan bona entrada quan entra?
Hi ha molts prejudicis sobre la poesia i he provat de retratar-ne alguns al llibre. Hi ha qui creu que és una cosa difícil i pesada i qui, just el contrari, pensa que és una presa de pèl sense suc ni bruc. I és tan ampla, la poesia, que és tot això i cinquanta mil coses més que, curiosament, satisfarien el prejudiciós sense cap problema.

Busca ritme, rima i un contingut gairebé novel·lesc o teatral. Quins són els límits del que importa?
El límit és sempre una mica més enllà i el que importa és, precisament, aquell buit que ens queda per descobrir. I la recerca, tant si és científica com espiritual, té un component de suspens que pot ser pura novel·leta i la manera com hi anem és totalment melodramàtica, si ho mires de lluny.

‘Els límits del Quim Porta’ és el més barroc dels seus llibres. Per què ha rescatat una tradició menystinguda?
Potser perquè m’he tornat una mica més agre en la mirada al món. Sonarà pompós, però la impossibilitat de controlar el propi destí i adonar-me que els ideals i la realitat van per camins oposats m’ha portat a una forma de desengany. I els barrocs, precisament, només feien que parlar d’això.

Entre moltes altres coses, ha arribat a buscar una estructura del rosari per construir el llibre. Com li va passar pel cap?
Els misteris que repassa el rosari són una barreja perfecta d’intel·lectualitat i presència i això m’anava molt bé per parlar de la poesia. El rosari és una estructura que em servia de plataforma perfecta per elevar la trama.

Dins el llibre hi ha més de 200 poemes. Són inevitables a la seva vida?
Hi ha veritats íntimes que només saben aclarir-se a través de la poesia. I també hi ha unes ganes de fer el bèstia de les quals se’n pot sortir il·lès només si les treus com a poemes. I hi ha jocs de pensament que només són plantejables a través de la poesia. I… I…

Vostè va néixer i es va criar en una biblioteca plena de llibres de teologia, la del seu pare. Per això diu que Déu s’amaga a la biblioteca?
També perquè venim de la tradició de les religions de llibre (la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud) i, per tant, la millor manera d’encarar el Deus absconditus de sant Tomàs d’Aquino és a través del discurs i, sobretot, del discurs fixat, el llibre.

Quan es produeixen elevacions dels personatges recorden el Misteri d’Elx, que també hi surt. És una font d’inspiració?
Quan era petit, el desig universal de volar el veia realitzat en la iconografia de la Mare de Déu ascendint al cel o en els personatges de Bola de Drac. Al meu llibre hi ha la fal·lera mariana barrejada amb la japonesa.

Ha parlat de la diferència que hi ha quan recita o quan escriu. Sovint l’han volgut menystenir considerant-lo un poema només oral. Ens explica aquestes diferències?
La paraula escoltada és efímera, passa i avança. En la lectura, en canvi, el text pot anar al ritme que desitgi el lector. Endavant i endarrere, repetint-se tant com calgui. Això, simplement això, ja fa que pensar en un món escrit o en un món oral suposi dos plantejaments totalment diferents.

‘Els límits del Quim Porta’ tanca una trilogia que va començar a publicar fa més de deu anys. Ha dit que els seus llibres són una celebració a la vida. Com encomanaria l’entusiasme?
Cal entregar-se a l’art sense reserves, sense crear barreres de precaució. En les obres d’art és l’únic espai on ens podem deixar endur amb confiança i, si tenim sort, assolir l’èxtasi, alguna mena de possessió. Entusiasme, etimològicament, vol dir “tenir un déu a dintre”.

Em consta que amb el llibre inicia una gira de més de quaranta recitals. Hi ha crisi en la poesia?
La poesia sempre està en crisi: una crisi interior, de dins de cadascú, una batalla entre opcions estètiques, o l’alliçonament dels dogmàtics inflexibles que decideixen què ho és i què no ho és.

entrevista de David Castillo a la contra d’ElPuntAvui (27.09.18)

Download Premium WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
Download Nulled WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
udemy course download free
download samsung firmware
Download Premium WordPress Themes Free
lynda course free download

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter