entrevista a Lluís Calvo TALISMÀ a El Temps (04.07.17)

Lluís Calvo: «És dels amagatalls d’on sorgeixen els poemes»

Talismà (LaBreu) és el vint-i-unè llibre de poesia que ha publicat el també narrador i assagista Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Hi proposa “un viatge espiritual” amarat de les grans filosofies de l’Orient, però també de la rica tradició trobadoresca occitana.

El llibre està fet amb materials filosòfics, literaris i geogràfics en principi difícils de conciliar.

Talismà és un viatge espiritual que físicament comença a la riba del Ganges, a Benarés, l’Índia, que continua cap al Japó i acaba a l’Occitània dels trobadors. És un viatge de connexió amb l’esperit, no tan sols en els poemes influïts per l’Orient sinó també en la part més trobadoresca. El seu focus d’atenció eren les relacions amoroses, però molts trobadors també conrearen una lírica més espiritual.

L’any 2017, de què parlem quan parlem d’un llibre de poemes que és un viatge espiritual?

Els viatges de l’esperit sempre són els mateixos: l’any 2017, 2.000 anys enrere o d’aquí a 4.000 anys. L’espiritualitat representa la connexió amb tota una sèrie de forces i d’energies, però també amb nosaltres mateixos i el que som. Això no ha canviat. Ni canviarà. Rebre coses que no sabem d’on vénen: això és la poesia. Al llibre també reivindico que tot allò més avantguardista i trencador en termes artístics ho podem trobar en teories i filosofies de fa molts segles. L’esperit és transgressor per naturalesa: transgredeix l’ara i l’aquí.

Encapçalant el llibre hi ha cites d’Edward Said i Josep Fontana prevenint contra la visió que des d’Occident hem construït de l’Orient. No és inevitable, però, un cert orientalisme, si no s’ha viscut a fons a l’Orient?

L’Índia i el Japó són països en què un sempre serà estranger. Però es pot escriure sobre l’Orient sense caure en la fascinació pel que és exòtic i pintoresc. Cal enfonsar-se en el substrat filosòfic d’aquests llocs —l’hinduisme, el budisme…—, que sorgeixen de realitats concretes però estan amarats d’universalisme. Ara bé, jo no faig interpretacions literals d’aquestes filosofies, sinó que les agafo per fer el meu camí, lluny d’ortodòxies.

Digui’m què l’atreu particularment de les filosofies de l’Orient.

Per exemple, l’absoluta prefiguració del funcionament del cosmos. Coses que ara la ciència descobreix, com la participació de la consciència en la realitat, ja ho deien fa una pila d’anys l’hinduisme i el budisme. També m’agrada que aquestes filosofies integrin els oposats. Aquí el que és matèric i fosc ho considerem pecat. Allà, en canvi, qualsevol element de la realitat més pròxima pot servir per veure-hi més enllà. No cal buscar recers molt elevats, ni cels llunyans, ni paradisos.

Parlant d’integrar oposats, quin vincle tenen l’Orient i els trobadors?

Els trobadors i l’Orient comparteixen la recerca d’un mateix i, també, d’una relació transcendent. Això inclou l’alegria de la carn, en el cas dels trobadors vinculada a una dama, a través de la qual s’arriba a una experiència espiritual. L’hinduisme no tan sols no ha rebutjat mai el goig carnal sinó que entén l’erotisme com una via de coneixement, lluny de la instrumentalització que en fem des d’Occident. Podem dir-li amor o intercanvi de cossos, tant és. L’amor pot ser una via d’accés a moltes coses, però com a objecte de consum no serveix per a res.

En els poemes més trobadorescos del llibre —per tema i musicalitat— s’hi expressa un amor no distorsionat per la realitat, no és cert?

Sí. És un amor no sotmès a cap exigència social ni a cap necessitat d’intercanvi. De fet, cito un text de Roland Barthes que parla de fer de l’altre un enigma insoluble i de consagrar-lo com a Déu, justament per accedir, a través de l’amor, a alguna cosa no coneguda. El misteri ha amarat la poesia al llarg dels segles. Els temps actuals, en canvi, es defineixen per la manca absoluta de misteris. Sempre que en sorgeix un, de seguida sorgeixen tot un ventall de tesis racionalistes que intenten explicar-nos-el. Però és dels amagatalls d’on sorgeixen els poemes…

Talismà
Lluís Calvo
LaBreu
Barcelona, 2017
Poesia, 128 pàgines

 

 

 

 

 

 

 

Pere Antoni Pons, El Temps (04.07.17)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter