HAIKU A BROOKLYN de Joan Vigó a letrasenvena ( febrer 19)

Totes les primeres vegades són especials, diferents, potser complicades… Però tard o d’hora arriba el moment i millor que ens agafi preparats. Quan la primera vegada arriba quan un ja és madur i les canes et pentinen el cap i la cara això es fa notar. I és clar, Joan Vigó no podia ser una excepció, ja que al fi l’any passat va decidir publicar la seva primera novel.la, donant el salt de la poesia amb que va debutar a la prosa. Es nota que en Vigó ha estat anys i anys devorant llibres, prenen notes, parlant i escoltant i buscant les paraules més adequades per a donar vida a aquest llibre. I he de dir que l’espera a merescut la pena, ja que “Haiku a Brooklyn” és una història redona, entretinguda, amb un personatge que, darrere d’una aparent vida avorrida i rutinària amaga una història personal plena d’històries de superació, de cerca d’un futur millor, que migrà d’una Barcelona grisa on l’aire era massa dens i ofegava per la falta d’oportunitats i llibertat a uns Estats Units en els que encara era possible respirar llibertat i creure en el somni d’autorealització que els seus pares van somniar quan van parir aquesta nació.

A “Haiku a Brooklyn” assistim a una obra que camina entre la ficció i la biografia de A. Russell, un home al que la vida ha posat a prova i que lluny de lamentar-se per la seva sort, decideix , amb l’ajuda dels amics que trobarà pel seu camí, viure el seu propi mite on l’heroi del conte és el mateix buscant-se la vida i els monstres que l’aguaiten son els mateixos que ens sotgen a tots en els nostres dies: la necessitat de trobar feina, la lluita per arribar a aconseguir els somnis, la cerca de l’amor, la conquesta de la felicitat i el desig de deixar alguna mena d’empremta en el món i en els que ens han conegut per tractar de fugir d’allò més humà que tenim com és la nostra mort i ser, d’alguna mena, immortals en els records dels altres.

A mesura que anem avançant per la història d’aquest peculiar personatge anem descobrint poc a poc como ha sigut la seva vida i per que, allà per on ha passat ha deixat un record en els que ha conegut que s’ha traduït en una amistar duradora i un suport incondicional que li permet, a mesura que passen els anys, anar acumulant saviesa i recursos per a conquistar els seus somnis. Tot en aquesta peculiar vida de A. Russell resulta curiós, inclosa la seva mort, que ens mostra que fins i tot per morir hi ha classes, i que A. Russell va saber com fer-ho a lo gran, ple de teatralitat i acomiadant-se del món com només un artista sap com fer. Si teniu curiositat, us animo a llegir el llibre i descobrir, no només el seu final, sinó tota la seva vida.

Joan Vigó ens ha fet un regal, un regal en forma de llibre que els lectors en llengua catalana no hauríem de deixar passar. Llegir “Haiku a Brooklyn” és endinsar-se en un llibre en prosa que no per això està orfe de poesia (de fet podem gaudir d’alguns versos al llarg de les seves pàgines), que ens mostra una història extraordinària, un viatge de superació i de cerca de la felicitat d’un peculiar barceloní amb un gran esperit aventurer i tafaner amb qui podem gaudir d’una bona vesprada (perquè és un llibre que es llegeix del tiró) compartint la seva vida al temps que ens deixem envoltar per la bellesa de les paraules de Joan Vigó i les llisons de vida que intercala entre les pàgines d’aquesta obra. Sembla veritat que ho bo es fa esperar, i aquest llibre és una prova que no podem deixar fugir.